Les Corts de Barcelona de 1599 van ser presidides pel rei Felip II d'Aragó. Era President de la Generalitat en Jaume Cordelles i Oms. Eren les primeres Corts de Felip II i venien precedides pels incidents dels anys 1590, en temps de Felip I, en què els enfrontaments entre la Generalitat i el virreiPere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós varen acabar amb la persecució i exili del diputat militar Joan Granollacs i Pons, amb una pràctica suspensió de la Constitució de l'Observança i amb una intervenció reial del procés d'insaculació. El nou rei va venir a Barcelona amb la intenció de millorar les relacions, però apareixen punts històricament conflictius sobre els que no es va arribar a cap acord i, finalment, les Corts es varen tancar en fals. Així, mentre que el rei va acceptar la regulació de la Inquisició -reclamada feia més d'un segle- i la concessió de galeres per defensar la costa, no va haver-hi acord per a apujar el salari als jutges de la reial audiència, ni sobre el dret del cavallers a portar armes.[1]