Corrent circumpolar antàrtic
corrent que envolta completament l'Antàrtida / From Wikipedia, the free encyclopedia
El corrent circumpolar antàrtic (CCA) és el corrent principal de l'oceà Antàrtic i l'únic que dona la volta al món sencer.
El corrent envolta completament l'Antàrtida i flueix en direcció est, travessant les parts meridionals de l'oceà Atlàntic, el Pacífic i l'Índic. El CCA també s'anomena Deriva dels Vents de l'Oest.
Fou observada per primer cop el 1699-1700 per l'astrònom britànic Edmond Halley mentre explorava la regió a bord de la nau HMS Paramore. Posteriorment fou descrita als diaris de bord d'altres exploradors cèlebres com James Cook (1772-1775), Thaddeus Bellinghausen (1819-1821) i James Clark Ross (1839-1843).
El CCA és la circulació dominant i característica de l'Oceà del Sud i té un transport mitjà estimat en 100-150 Sverdrups (Sv, milions de m³ / s),[1] o potser encara més elevat,[2] convertint-lo en el corrent oceànic més gran. El corrent és circumpolar degut a la manca de terra que connecta amb l'Antàrtida amb altres continents. Aquest corrent fred manté les aigües càlides de l'oceà lluny de l'Antàrtida, permetent que aquest continent mantingui la seva gran capa de gel.
Malgrat el seu flux relativament lent, és el corrent que mou la major massa d'aigua del planeta, té una profunditat d'entre dos i quatre mil metres.