![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/%25D0%259F%25D0%25BE%25D1%2580%25D1%2582%25D1%2580%25D0%25B5%25D1%2582_%25D0%259A%25D0%25BE%25D1%2580%25D0%25BD%25D0%25B5%25D0%25BB%25D0%25B8%25D0%25B8_%25D0%25A1%25D0%25B0%25D0%25BB%25D0%25BE%25D0%25BD%25D0%25B8%25D0%25BD%25D1%258B.jpg/640px-%25D0%259F%25D0%25BE%25D1%2580%25D1%2582%25D1%2580%25D0%25B5%25D1%2582_%25D0%259A%25D0%25BE%25D1%2580%25D0%25BD%25D0%25B5%25D0%25BB%25D0%25B8%25D0%25B8_%25D0%25A1%25D0%25B0%25D0%25BB%25D0%25BE%25D0%25BD%25D0%25B8%25D0%25BD%25D1%258B.jpg&w=640&q=50)
Cornèlia Salonina
From Wikipedia, the free encyclopedia
Júlia Cornèlia Salonina († Mediolànum, 268) va ser una Augusta, esposa de l'emperador romà Gal·liè i mare de Valerià II, Saloní i Marinià.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Arco_di_Gallieno_o_Porta_Esquilina_-_lato_interno_-_Panairjdde.jpg/640px-Arco_di_Gallieno_o_Porta_Esquilina_-_lato_interno_-_Panairjdde.jpg)
![]() ![]() | |
Nom original | (la) CORNELIA SALONINA (la) PVBLIA LICINIA IVLIA CORNELIA SALONINA ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle III ![]() Bitínia ![]() |
Mort | 268 (Gregorià) ![]() Milà (Itàlia) ![]() |
Emperadrius romanes | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | política, emperadriu consort ![]() |
Període | Baix Imperi Romà ![]() |
Altres | |
Títol | Augusta (en) ![]() ![]() |
Cònjuge | Gal·liè ![]() |
Fills | Publi Licini Corneli Valerià Saloní, Valerian II, Marinianus ![]() |
L'origen de Julia Cornelia Salonina és desconegut. D'acord amb una teoria moderna que diu que és d'origen grec,[1][2][3] va néixer a Bitínia, llavors part de la província romana de Bitínia i el Ponto, Àsia Menor. No obstant això, hi ha cert escepticisme sobre això.[4] Estava casada amb Gal·liè uns deu anys abans de la seva arribada al tron. Quan el seu marit es va convertir en coemperador amb el seu pare Valerià I en 253, Cornelia Salonina va ser nomenada Augusta.
Cornelia era mare de tres prínceps, Valerià II, Saloní i Marinià.[5] El seu destí, després de l'assassinat de Gal·liè, durant el setge de Mediolànum a 268, és desconegut.[6] És probable es salvés o que fos executada juntament amb altres membres de la seva família, per ordre del Senat de Roma.[7]
L'assignació de Pipa o Pipara (filla del sueu Àtal) com a esposa legitima de Gal·liè és dubtosa, ja que si el fill de Cornèlia Salonina va morir als 17 anys a la captura de Colonia Agrippina per Pòstum I el 259 (el que indicaria que el seu naixement fou vers el 242) i Zonaràs diu que va veure personalment la mort del seu marit sota les muralles de Mediolànum el 268, dada confirmada per altres autors i per les monedes, no hi ha espai per una segona dona legitima.