Corèssia

Corèssia (grec antic: Κορησσία, Korissia) és una localitat grega de l'illa de Kea, que constitueix el port principal de l'illa. L'any 2011 la població de la comunitat era de 1.049 habitants, mentre la localitat en tenia 711.^[1]

Corèssia

Localització
37° 39′ 30″ N, 24° 18′ 44″ E
Estat	Grècia
Administració descentralitzada	administració descentralitzada de l'Egeu
Regió	Egeu Meridional
Unitat perifèrica	Kea-Kythnos Regional Unit (en)
Municipi	Kea Municipality (en)
Població humana
Població	742 (2021)
Dades històriques
Anterior	Corèsia

Fins a 1922 s'anomenà Livadi (en grec: Λιβάδι, 'llacuna, estany'):^[2] fou reanomenada en referència a l'antiga polis de Corèsia, les restes de la qual es troben dalt del turó a la falda del qual es troba el port.

Història

A l'antiguitat, Corèsia (millor que no Corèssia; grec antic: Κορησία, Κορησσία) fou una de les quatre polis de l'illa de Ceos, juntament amb Peessa, Cartea i Iulis. A final del segle v aC, totes quatre s'organitzaren en una federació de polis a efectes de política exterior, però mantengueren la seva independència. La ciutat més important, i probable capital de la federació, era Iulis, la qual, a mitjan segle iv aC absorbí Corèsia. Al segle iii aC recobrà la independència, moment en el qual tenia uns 1.200 habitants; més tard, però, s'hi tornà a sotmetre. En temps d'Estrabó, al segle i aC, depenia de Iulis, sembla que ja de manera definitiva.^[3]

A prop de la ciutat es trobava un santuari d'Apol·lo Esminteu, del qual s'han trobat restes sota l'església d'Agios Sideros. Segons Estrabó, el curs d'aigua que seguia la vall que prové de Iulis rebia el nom de riu Hèlix.^[4]

Referències

1. «Detalle del censo de 2011 (en griego)». Arxivat de l'original el 2015-10-16. [Consulta: 16 febrer 2015].
2. Λιθοξόου, Δημήτρης. «Μετονομασίες των χωριών της Ελλάδας». Blog personal de Δημήτρης Λιθοξόου, 2005. Arxivat de l'original el 28 de novembre 2022. [Consulta: 8 gener 2023].
3. Hansen, M. H.; Nielsen, T. H. An inventory of archaic and classical poleis. Oxford University Press, 2004, p. 747-751.
4. Estrabó, Geografia, X 5.6.