Convent de Sant Domènec (Vic)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Convent de Sant Domènec fou un establiment dominic als, llavors, afores de la ciutat de Vic, en el raval dit de Cloquer, posteriorment carrer de Sant Francesc, avui dia anomenada rambla de Sant Domènec. L'establiment conventual allotja avui dia l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic. És l'església més espaiosa de la ciutat després de la Catedral: és de nau toscana, amb creuer, i entre altres no menyspreables pintures, són notables les de l'altar major i el presbiteri executades per Llucià Romeu.
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Edifici ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Vic (Osona) ![]() | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Data | 31 març 2011 | |||
Id. IPAC | 24601 ![]() | |||
Existia anteriorment a Vic, a l'actual carrer de Sant Francesc una església i convent habitat pels franciscans, primer claustrals i després observants. El 1571 o 1574 aquests es van traslladar al Col·legi de Sant Tomàs de Riudeperes, i llavors l'edifici va passar a ser alberg d'una comunitat dominica. Pels anys 1660 el bisbe Francesc Crespí de Valldaura, religiós del mateix orde, va començar a edificar l'actual convent i església, que no va poder concloure, perquè el va sorprendre la mort el 1662. Continuà després la construcció de l'edifici a càrrec del General de l'Orde Tomàs Ripoll, i sent prior del convent el P. Fr. Francisco Gómez de Figueroa; el qual tampoc en pogué concloure la construcció, i quedà com està (això s'escrivia en 1854), la causa d'això en va ser, segons tradició, el luxe amb què s'edificava, que va disgustar a l'esmentat General.
G. Barraquer esmenta la ressenya que l'historiador vigatà Joaquim Salarich i Verdaguer fa d'alguns dels pròcers d'aquesta casa religiosa, entre ells el primer catedràtic de la Universitat, el savi PMF Jaume Albareda, mort el 1639. També van ser fills d'aquest convent i catedràtics de la universitat, el PMF Josep Bonall, mort el 1695; i el PMF Tomàs Solà, mort el 1714. Suprimida la universitat, alguns pares d'aquest convent no només van continuar sent catedràtics del Seminari de Vic, sinó que alguns foren també professors a la Universitat de Cervera, com el PMF Josep Urpià, germà del besavi matern de l'il·lustre Jaume Balmes i Urpià, mort en aquesta ciutat el 16 de juliol de 1794. Barraquer ignora el nombre de frares que componien aquesta comunitat, però opinava que devien ser uns deu. En el temps de la visita de Barraquer el temple continuava obert al culte, la una meitat del convent albergava els jutjats, i l'altra la Casa de Caritat.