Constantí VII Porfirogènit
From Wikipedia, the free encyclopedia
Constantí VII Porfirogènit (Κωνσταντῖνος Ζ΄ Πορφυρογέννητος, Kōnstantinos VII Porphyrogennētos), fou el quart emperador romà d'Orient de la dinastia macedònica. La major part de la seva vida el govern de l'Imperi va estar sota regents, durant un temps va estar apartat per la usurpació del seu sogre i el 945 va assumir el poder en solitari. Va ser un home culte i escriptor de llibres d'història. Fou estimat pels seus súbdits, ja que es va preocupar per la justícia i per restituir les terres que anteriorment havien estat expropiades. Sobre la seva mort es va dir que l'havien enverinat, cosa que no s'ha pogut demostrar.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Moneda amb les figures de l'emperador Constantí VII i la seva esposa Zoè | |
Nom original | Κωνσταντῖνος Ζ΄ Πορφυρογέννητος (grec) Porphyrogenitus Constantinus (llatí) |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 18 maig 905 Constantinoble (Turquia) |
Mort | 9 novembre 959 (54 anys) Constantinoble (Turquia) |
Sepultura | església dels Sants Apòstols |
Emperador romà d'Orient | |
6 juny 913 – 9 novembre 959 ← Alexandre – Romà I Lecapè, Romà II → | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, historiador |
Altres | |
Títol | Emperador |
Dinastia | Macedònica |
Cònjuge | Helena Lecapena |
Fills | Romà II Teodora Zoè Àgata |
Pares | Lleó VI el Filòsof i Zoe Carbonopsina |
Tanca