Constantí V Coprònim
From Wikipedia, the free encyclopedia
Constantí V, dit Coprònim (grec medieval: Κωνσταντῖνος, Konstandinos; juliol del 718 – 14 de setembre del 775), fou emperador romà d'Orient entre el 741 i el 755. Durant el seu regne s'enfortí la posició de l'Imperi Romà d'Orient davant de les amenaces externes. Constantí, un líder militar competent, aprofità l'estat de guerra civil en el qual estava sumit el món musulmà per llançar ofensives d'abast limitat a la frontera amb els àrabs. Una vegada consolidada la frontera oriental, emprengué diverses campanyes contra els búlgars als Balcans. La seva activitat militar i la seva política de repoblar Tràcia amb cristians provinents de la frontera amb els àrabs reforçaren el domini de l'imperi sobre els seus territoris als Balcans. El seu regnat estigué marcat pels conflictes religiosos. El seu fervent suport per la iconoclàstia i la seva oposició al monaquisme li valgueren el descrèdit dels historiadors i autors romans posteriors, que el denigraren amb el sobrenom de «Coprònim».[nota 1]
Sòlid amb l'efígie de Lleó III (esquerra) i Constantí V (dreta) | |
Nom original | (el) Κωνσταντῖνος Ε΄ |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 718 Constantinoble (Turquia) |
Mort | 14 setembre 775 (56/57 anys) |
Emperador romà d'Orient | |
18 juny 741 – 14 setembre 775 ← Lleó III – Lleó IV → | |
Activitat | |
Ocupació | sobirà |
Període | Imperi Romà d'Orient |
Família | |
Família | Dinastia isàurica |
Cònjuge | Irene Maria Eudòxia |
Fills | Lleó IV () Irene Nicèfor () Eudòxia Antusa de Constantinoble () Eudòxia Cristòfor () |
Pares | Lleó III i Maria |
Germans | Anna |