Constant d'integració
From Wikipedia, the free encyclopedia
En càlcul, la integral indefinida d'una funció donada (és a dir, el conjunt de totes les primitives de la funció) s'escriu sempre amb una constant, la constant d'integració. Aquesta constant expressa una ambigüitat inherent a la construcció de primitives. Si una funció f es defineix en un interval i F és una primitiva de f, llavors el conjunt de totes les primitives de f vé donat per les funcions F (x) + C, amb C, una constant arbitrària.