Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Congrès International d'Architecture Moderne (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna), altrament conegut com a CIAM, fou una coalició de grups avant- garde de tota Europa, integrats per arquitectes, artistes, urbanistes i intel·lectuals, que es reuniren regularment en diferents països europeus entre 1928 i 1959 per debatre i formular els elements bàsics d’una nova aproximació a l'arquitectura i l'urbanisme. Al voltant d'aquestes consecutives conferències i reunions,[1] el col·lectiu enfocà les seves idees en el re-disseny i desenvolupament futur de les metròpolis del segle xx, basats en les necessitats biològiques, psicològiques i socials de les classes treballadores.[2] L'objectiu últim era fer influents aportacions, tan teòriques com pràctiques, a l'arquitectura moderna.
| ||||
Tipus | moviment artístic organització | |||
---|---|---|---|---|
Vigència | juny 1928 - 1959 | |||
Fundador | Le Corbusier, Sigfried Giedion, Karl Moser, Hendrik Petrus Berlage, Victor Bourgeois, Pierre Chareau, Sven Markelius, Josef Frank, Gabriel Guevrekian, Max Ernst Haefeli, Hugo Häring, Huib Hoste, Pierre Jeanneret, André Lurçat, Ernst May, Max Cetto, Fernando García Mercadal, Hannes Meyer, Werner Max Moser, Gerrit Rietveld, Alberto Sartoris, Hans Schmidt, Mart Stam, Rudolf Steiger, Szymon Syrkus, Henri-Robert Von der Mühll, El Lissitzky, Nikolai Kolli, Moisei Ginzburg, Charlotte Perriand i Eileen Gray | |||
Localització | Europa | |||
El conjunt dels CIAM representa, per tant, el Think Tank del moviment modern (Estil internacional o Racionalisme arquitectònic) en arquitectura.[3] El grup va ser fundat l'any 1928 i tingué una vigència de 31 anys, tot dissolent-se a finals de la dècada dels 50, concretament, l'any 1959.
Aquestes trobades duen a terme, al llarg de la seva trajectòria, grans estratègies d’anàlisi i reorganització urbana, incloent innovació tipològica, prefabricació i integració dels elements del paisatge amb els elements construïts, en un escenari de profunda divisió política, al llarg de la seva existència es veuran opacats per l'ascens dels grans feixismes de Hitler i Stalin, a més de l'adveniment de la Segona Guerra Mundial.
A partir de la fundació, el CIAM està dividit entre els arquitectes de parla germànica, influenciats per la Bauhaus i actius a Alemanya, Suïssa, els Països Baixos i Europa oriental i, d’altra banda, aquelles més partidaris del París de Le Corbusier. Així doncs, aquests congressos i reunions són un fenomen europeu molt occidental, mentre que, en realitats paral·leles, com la de la URSS, estaven en plena revolució i, com a conseqüència a aquesta, o vinculat, a Moscou, es fundaren dues institucions d’arquitectura i disseny: l'Injuk, per Kandinski i Vkhutemas, per El Lissitzky.
El resultat és que, avui dia, és difícil reconstruir les circumstàncies culturals i polítiques de les quals els CIAM intentaven donar resposta en aquest període tan conflictiu.