Conflicte nord-irlandès
període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord / From Wikipedia, the free encyclopedia
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandès[Note 4] és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del segle xx. Comença a finals dels anys 60[Note 1] i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions.[Note 2] La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes.
Mapa polític de les Illes Britàniques | ||||
Tipus | violència sectària i conflicte ètnic | |||
---|---|---|---|---|
Data | 1968[Note 1]-1998[Note 2] | |||
Lloc | Irlanda del Nord | |||
Estat | Regne Unit | |||
Resultat | Alto el foc, Acord de Belfast, Acord de Saint-Andrews | |||
Morts | 3.532 | |||
Ferits | 47.541 | |||
Bàndols | ||||
| ||||
Baixes | ||||
|
El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia.
El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,[F 1][F 2] un conflicte ètnic,[1] una guerrilla[2] o una guerra civil.[3] L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques,[4] però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.[F 3] Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions[5][F 4] i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme».[CAIN 2][6]
Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts.
En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior,[7] permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.