From Wikipedia, the free encyclopedia
La Conferència Bilderberg és una reunió anual a la qual només es pot accedir mitjançant una invitació, té prop d'uns 130 convidats, que acostumen a ser persones d'influència en els cercles empresarials, acadèmics i polítics. A causa de la informalitat de les seves discussions, aquestes són motiu de moltes teories de la conspiració.[1] El grup queda una vegada a l'any, en secret, en complexos hotelers de cinc estrelles, normalment a Europa, tot i que alguns cops queden als EUA o Canadà. El grup té una oficina a Leiden, Holanda Meridional.
Epònim | Bilderberg Hotel (en) |
---|---|
Dades | |
Tipus | seqüència d'esdeveniments organització |
Història | |
Creació | 29 maig 1954 |
Governança corporativa | |
Seu | |
Lloc web | bilderbergmeetings.org |
El títol de "Bilderberg" ve motivat pel nom del lloc de la primera trobada el 1954, l'Hotel de Bilderberg a Oosterbeek, prop d'Arnhem als Països Baixos.[1] Malgrat que la conferència no és oficialment observada com un club, molts dels membres són assistents regulars, i els convidats són sovint vistos com a membres d'un selecte i reservat Grup Bilderberg.[1]
La conferència Bilderberg original va tenir lloc a l'Hotel de Bilderberg, prop d'Arnhem, del 29 de maig al 30 de maig del 1954. La trobada va ser encetada per l'emigrant i conseller polític polonès Joseph Retinger. Preocupat pel creixement de l'antiamericanisme a l'Europa Occidental, proposà una conferència internacional en la qual els líders d'opinió de països europeus i dels EUA serien ajuntats amb la intenció de promoure l'entesa entre ambdues cultures. Retinger va convidar al Príncep Bernat dels Països Baixos, qui va acceptar promoure la idea, conjuntament amb el Primer Ministre flamenc de Bèlgica Paul Van Zeeland.[1] La llista de convidats es faria de tal forma que hi hagués dos assistents de cada estat, un per defensar el punt de vista conservador i l'altre el punt de vista liberal.
L'èxit de la trobada va portar als organitzadors a organitzar una conferència anual. Es va establir un Comitè de Direcció permanent, amb Retinger designat com a secretari permanent. Així com organitzava la conferència, el comitè de direcció també mantenia un registre de noms d'assistents i detalls de contacte, amb l'objectiu de crear una xarxa informal d'individus que es podrien convidar l'un a l'altre en privat. El propòsit declarat del Grup Bilderberg era fer un nus al voltant d'una línea política comuna entre EUA i Europa en oposició a Rússia i el perill comunista.
L'economista neerlandès, Ernst van der Beugel va assumir el control com a secretari permanent el 1960, després de la mort de Retinger. El Príncep Bernat va continuar sent-ne el president fins a la seva mort, l'any 2004.
La intenció original del Grup Bilderberg era millorar la comprensió entre l'Europa occidental i Nord-amèrica amb reunions informals entre els individus més poderosos. Cada any, un "comitè de direcció" idea una llista d'invitacions amb un màxim de 100 noms. Les invitacions només s'envien a residents europeus i nord-americans. El lloc de la reunió que cada any mantenen no és secret, i l'agenda i la llista de participants estan obertament disponibles al públic, però els assumptes tractats a les reunions són secrets i els assistents prometen no divulgar el que s'hi discuteix. La postura oficial del Grup Bilderberg és que aquest secretisme evita que les discussions dels membres siguin manipulades pels mitjans de comunicació.
La raó indicada del secret del grup és que això permet a la gent parlar lliurement sense la necessitat de considerar amb cura com es pugui interpretar cada paraula pels mitjans de comunicació. Malgrat això, com que la majoria dels assistents han obtingut el seu poder a través del procés democràtic, és discutible si és moralment acceptable que exerceixin el poder de manera informal. Aquest secret ha portat alguna gent a denunciar que les reunions tenen un propòsit sinistre, que són simplement un front pels grups de la taula rodona, o, fins i tot, un front semipúblic dels Illuminati o altres tipus de societats secretes. Una raó per pensar així és que molts dels membres del Grup Bilderberg són a la vegada membres de la Comissió Trilateral.
Entre els assistents de Bilderberg s'hi troben banquers, experts de defensa, magnats de la premsa i dels mitjans de comunicació, ministres de govern, primers ministres, cases reials, financers internacionals i líders polítics d'Europa i Nord-amèrica.
Alguns dels financers més importants del món occidental i estrategs de la política internacional es reuneixen a Bilderberg. Donald Rumsfeld n'és un membre molt actiu, i també n'és Peter Sutherland d'Irlanda, que havia format part de la comissió de la Unió Europea i ha estat president de Goldman Sachs i de la BP. Rumsfeld i Sutherland van entrar junts, el 2000, a la companyia sueco-suïssa d'energia ABB. L'anterior subsecretari del Ministeri de Defensa dels EUA i actual president del Banc Mundial Paul Wolfowitz n'és també membre, de la mateixa manera que Roger Boothe, Jr. El president actual del grup és Étienne Davignon, polític i home de negocis való.
La composició del club és variada. Es calcula que un terç dels membres pertanyen al món de la política i la resta al dels negocis, els mitjans de comunicació i la indústria. Alguns assistents del Grup Bilderberg són o han estat:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.