Concili de Constança
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon. El concili, que va estar reunit des del 1414 fins al 1418 a Constança, va perseguir la finalitat d'acabar amb el Gran Cisma d'Occident i estudiar la reforma de l'Església. Entre d'altres, el concili va condemnar Jan Hus a ser cremat a la foguera el 6 de juliol del 1415.[1]
Dades ràpides Tipus, Interval de temps ...
| ||||
Tipus | sínode | |||
---|---|---|---|---|
Interval de temps | 5 novembre 1414 - 22 abril 1418 | |||
Localització | Konzilgebäude Konstanz (Alemanya) (en) | |||
Estat | Alemanya | |||
Participant | Pierre d'Ailly Benet XIII d'Avinyó Branda Castiglioni Manuel Crisolores Zawisza Czarny Guillaume Fillastre Frederic IV d'Habsburg Frederic I de Brandenburg Jean Gerson Gregori XII Robert Hallam Gottfried de Hegghe Jeroni de Praga Jan Hus Joan XXIII de Pisa Lluís III del Palatinat Lluís VII de Wittelsbach Martí V Poggio Bracciolini Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic Oswald von Wolkenstein Francesco Zabarella | |||
Format per | ||||
Tanca