Concert per a piano núm. 2 (Prokófiev)
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Concert per a piano en sol menor, op. 16, de Serguei Prokófiev fou compost entre 1912 i 1913. L'estrena, amb el compositor al piano, fou el 23 d'agost de 1913 a Pavlovsk.[1] Es va produir entre l'audiència una gran polèmica pel seu suposat barbarisme i la seva escriptura avantguardista. El concert està dedicat a Maximilian Schmidthof, amic personal del compositor que es va suïcidar després de deixar una carta de comiat a Prokófiev.[2][3]
Dades ràpides Forma musical, Tonalitat ...
Forma musical | Concert |
---|---|
Tonalitat | Sol menor |
Compositor | Serguei Prokófiev |
Creació | 1912 - 1913 |
Catalogació | Op. 16 |
Durada | 32' |
Instrumentació | Piano solista, dues flautes, dos oboès, dos clarinets, quatre trompes, dues trompetes, dos trombons, tuba, percussió.
|
Estrena | |
Estrena | 23 d'agost de 1913 a Pavlovsk |
Tanca
La partitura orquestral es va perdre en un incendi. El concert es va tornar a estrenar a París el 8 de maig de 1924 amb Serge Koussevitzky a la direcció i amb grans canvis respecte de l'original.