![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Flag_colors_of_Requetes_-Template.svg/langca-640px-Flag_colors_of_Requetes_-Template.svg.png&w=640&q=50)
Comunió Tradicionalista
partit polític espanyol (1869-1937) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic[1] amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930. Durant la Segona República també es va parlar a vegades de «Comunió Tradicionalista Carlista», denominació donada pel pretendent Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este.[2]
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | CT ![]() | ||||
Tipus | partit polític ![]() | ||||
Ideologia | carlisme tradicionalisme catolicisme polític ![]() | ||||
Alineació política | ultradreta ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 1869 | ||||
Data de dissolució o abolició | 19 abril 1937 , Causat per: Decret d'Unificació ![]() | ||||
Reemplaçat per | Falange Española Tradicionalista y de las JONS (1937), Causat per: Decret d'Unificació Partit Carlí Comunió Tradicionalista (1975-1986) Comunió Catòlica Monàrquica Unió Carlista ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Presidència | Carles de Borbó i Àustria-Este Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este Jaume de Borbó i de Borbó-Parma Francesc Xavier de Borbó i Parma ![]() | ||||
Secretari general | Cándido Nocedal Luis Hernando de Larramendi José Selva Mergelina Tomás Domínguez Arévalo Manuel Fal Conde Bartolomé Feliu Enrique de Aguilera y Gamboa Matías Barrio y Mier Francisco Navarro Villoslada José María Valiente ![]() | ||||
Altres | |||||
Color | ![]() | ||||
Encara que el nom de «Comunió Tradicionalista» s'havia emprat de manera habitual per definir al carlisme des de l'últim terç del segle XIX;[1] i durant la Restauració,[3] alguns autors l'utilitzen per fer referència al partit unificat al començament de la dècada de 1930 amb la fusió de les tres branques del tradicionalisme: jaumista, mellista i integrista.[4]