Àrea industrial química i petroliera de la comarca del Tarragonès From Wikipedia, the free encyclopedia
El complex petroquímic de Tarragona és una àrea industrial que agrupa diverses empreses de l'àmbit químic i petrolier. La major densitat industrial se situa a la zona més propera a ponent del municipi, a la denominada zona Trèvol, on forma un gran complex que continua pels termes municipals de La Canonja i Vila-seca. El conjunt comprèn també - en menor mesura - les poblacions de Reus, Salou, Constantí, El Morell i La Pobla de Mafumet.[1]
Tipus | planta petroquímica | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Camp de Tarragona (Catalunya) | |||
| ||||
El complex s'inicià el 1971 amb l'aprovació de construcció d'una primera refineria[2] i progressà en la seva activitat fins a estar actualment considerat el més important d'aquest tipus al sud d'Europa.[3]
Durant la dècada dels 60 existia una diversificació notable del segon sector. Els productes metàl·lics i elèctrics creaven un 33% d'ocupació, mentre que en un segon pla es trobaven la indústria química (25% de treballadors) i els sectors d'alimentació i tabac, fusta i tèxtil - cadascun vora un 10% -. Tot i així les interrelacions comercials i productives entre sectors eren ínfimes, la qual cosa desembocava en una dependència exportadora i, per tant, en una contenció econòmica i de desenvolupament de la capacitat industrial.[4]
Entre els anys 1965 i 1974 es va produir un desmarcament de la indústria química per sobre de la resta de sectors, principalment enfocat a la major productivitat de les empreses que l'ocupaven. Aquest fet, juntament amb l'accessibilitat del petroli pel port de la ciutat i l'abundància d'aigua pel riu Ebre, va tenir com a conseqüència l'aprovació de la construcció d'una refineria a Tarragona l'any 1971 per part de l'Institut Nacional d'Indústria franquista (Decret nº 1087 del BOE).
L'elecció d'aquesta ciutat es va sobreposar a altres opcions com El Prat de Llobregat [5] , i disposaria d'una capacitat de tractament de 7 milions de tones mètriques a l'any per a l'elaboració de GLP, olefines, naftes, gasolines i altres supercarburants. La seva construcció comportaria, a més a més, la creació d'una empresa nacional amb una participació estatal del 60%.[6]
Va ser a partir de la construcció de la refineria que va aparèixer una nova dinàmica industrial, amb una integració productiva interempresarial i de perspectiva de mercat més àmplia, a partir de la qual s'hi van assentar més companyies i es consolidà definitivament el sector com a peça clau de l'activitat industrial i econòmica de la zona del Camp de Tarragona.[4]
La indústria petroquímica de Tarragona compta en l'actualitat amb gairebé 1200 hectàrees concentrades en dos sectors principals, el polígon nord i el sud:[7][8]
El nombre d'empreses que operen al complex petroquímic supera la trentena i se centren especialment en àcids de clors, sals alcalines, gas oxigen, fertilitzants, insecticides, combustibles, plàstics i essències sintètiques. Entre les més destacades es troben diferents faccions de Repsol (química, petroliera i de gas), Covestro, BASF, ERCROS, Cepsa, Bic o Dow Chemical Company.[9][10]
Existeix un cert rebuig a les activitats del complex per part d'organitzacions ecologistes i veïnals, que consideren les mesures de seguretat ambiental insuficients i denuncien abocaments de productes nocius de manera continuada.[11] Per altra banda, existeix una controvèrsia pel que fa al consum d'aigua potable del riu Ebre per part de les empreses que en formen part.[12]
L'any 2014 es publiquen estudis que demostren el deteriorament de la qualitat del semen de la zona del Tarragonès amb 550 substàncies potencialment perilloses. Es confirma que el 53% dels homes residents a Tarragona no compleixen els paràmetres establerts per l'Organització Mundial de la Salut, el que porta a una judicialització de l'assumpte.[13][14]
Al llarg de les dècades del 1980 i 1990 va ser fruit de diversos atemptats d'organitzacions armades, entre els quals destaquen l'Atemptat d'Enpetrol i l'Atemptat de Repsol.[15][16]
Després de l'Atemptat de Madrid de l'11 de març de 2004 i degut als precedents conflictius, la seva posició estratègica i susceptible a atacs terroristes, es va acordar un reforç permanent de la seguretat de l'àrea industrial a càrrec de l'exèrcit espanyol.[17]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.