![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/Fachada_LC_Patricio.jpg/640px-Fachada_LC_Patricio.jpg&w=640&q=50)
Col·legiata de Sant Patrici
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ex-Col·legiata de Sant Patrici de Llorca (encara que comunament anomenada Col·legiata de Sant Patrici), és un edifici d'estil renaixentista declarat Monument Històric-Artístic Nacional per decret del 27 de gener de 1941.
![]() | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | Colegiata de San Patricio | ||||||||||
Dades | |||||||||||
Tipus | Col·legiata i monument ![]() | ||||||||||
Període | Segle xvi | ||||||||||
Construcció | 1780 ![]() | ||||||||||
Construït per | Jerónimo Quijano | ||||||||||
Construcció | 1533-1780 | ||||||||||
Característiques | |||||||||||
Estil arquitectònic | Renaixement Barroc | ||||||||||
Localització geogràfica | |||||||||||
Entitat territorial administrativa | Llorca (Regió de Múrcia) ![]() | ||||||||||
Localització | ![]() ![]() | ||||||||||
| |||||||||||
Bé d'Interès Cultural | |||||||||||
Colegiata de San Patricio | |||||||||||
Data | 27 de gener de 1941 | ||||||||||
Identificador | RI-51-0009996 | ||||||||||
Conservació i restauració | |||||||||||
1896 | Restaurat | ||||||||||
Activitat | |||||||||||
Diòcesi | bisbat de Cartagena ![]() | ||||||||||
Religió | catolicisme ![]() | ||||||||||
|
La Col·legiata és la pedra angular del conjunt monumental de la Plaça d'Espanya de Llorca, al costat de l'Ajuntament, el Palau del Corregidor i les Sales Capitulars.
Aquesta Col·legiata és l'única en Espanya que es troba sota l'advocació de Sant Patrici. La dedicació al sant irlandès, té el seu origen en la batalla de Los Alporchones, lliurada el 17 de març de 1452 (dia de Sant Patrici), i que va enfrontar als habitants de la ciutat i d'altres parts de l'antic regne de Múrcia amb hosts musulmans procedents de Granada que havien assolat la comarca de Cartagena.
Les obres van començar, per butlla del papa Climent VII en 1533 sobre la vella església de Sant Jordi. La construcció, no eximeix de problemes, es va dilatar fins a 1780 seguint el projecte de Jerónimo Quijano, mestre de les Obres del Bisbat de la Diòcesi de Cartagena. Concebuda amb aires catedralicis, el seu interior s'articula en tres naus, dotze capelles laterals en els contraforts, cor i trascor, girola amb capelles radials i torre-campanar en la capçalera. També és de destacar l'elevat creuer.