Col·lectiu Praga
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Col·lectiu Praga és una iniciativa impulsada per una quarantena de catedràtics i professors de dret per contribuir amb arguments jurídics al debat sobre l'exercici del dret a decidir a Catalunya.[1][2]
|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | associació voluntària ![]() | ||||
Forma jurídica | associació voluntària ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 19 setembre 2013 | ||||
Activitat | |||||
Ocupació dels membres | jurista ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Coordinadors generals | Mercè Barceló i Serramalera Josep Maria Vilajosana i Rubio | ||||
Lloc web | collectiupraga.cat ![]() | ||||
Es va presentar el 19 de setembre de 2013 i inicialment estava format per 15 catedràtics i més de vint professors universitaris, tot i que actualment el formen més de 45 professors.[3]
El març de 2017 va promoure la signatura d'un manifest en favor d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, recordant que la Constitució Espanyola de 1978 pot encabir una consulta d'aquesta mena. Aquest manifest el van signar més de 500 professionals i professors de Dret.[4][5]
El novembre de 2017 aquest col·lectiu, juntament amb l'associació Drets, va promoure la presentació de dos recursos al Tribunal Suprem contra l'aplicació de l'article 155 de la constitució a Catalunya. Un recurs era per la presumpta vulneració dels drets dels diputats i el segon per la dissolució del Parlament de Catalunya per un òrgan no competent.[6][7] Els recursos van ser admesos a tràmit per la sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem el dia el 27 de novembre.[8]
També el novembre de 2017 el col·lectiu va presentar un manifest exigint l'alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, ja que al seu parar, l'Audiència Nacional no és l'òrgan competent, que el seu empresonament mostrava un "ús ideològic del dret" i es "vulneraven de drets fonamentals".[9] Aquest manifest va ser signat també l'Associació Drets i diversos advocats i professionals del ram.[10]
El 19 de juliol de 2019, juntament amb l'associació Drets, denuncià l'Estat espanyol davant de Nacions Unides per: la violència policíaca generada durant l'1 d'octubre de 2017 a raó de la jornada de referèndum sobre la independència de Catalunya; l'ús dels delictes d'odi per a dissuadir tota crítica i protesta contra l'actuació governamental; l'ús de la llei mordassa com a mesura sancionadora contra tota crítica a les forces i cossos de seguretat de l'Estat; i el bloqueig via judicial del normal funcionament de les institucions públiques catalanes, així com la vulneració del dret a un judici just durant el judici al procés independentista català.[11][12]