Clima d'Aragó
From Wikipedia, the free encyclopedia
El clima d'Aragó és en termes generals mediterrani continental amb hiverns freds i estius calorosos i secs.
Aragó geogràficament es troba encaixonat pels Pirineus pel nord, el Sistema Ibèric per l'oest i sud, i les serres costaneres catalanes per l'est; aquestes cadenes de muntanyes actuen com a barreres i frenen la influència suavitzadora dels mars i, alhora, l'arribada dels vents humits, produint una gran amplitud tèrmica i poques precipitacions.
Hi ha una gran varietat de paisatges a causa dels diferents microclimes que s'originen per l'orografia: Aragó té des de zones estepàries com els Monegros fins a glaceres i neus perpètues al Pirineu central.
Les temperatures mitjanes anuals a l'Aragó són relativament altes a causa de la protecció que rep el territori pels sistemes muntanyencs que el voregen. La temperatura mitjana anual a la vall de l'Ebre és del voltant de 15 °C, mentre que a les zones més altes tan sols arriba als 7 °C. L'amplitud tèrmica és molt notable en gairebé tot el territori, sobretot a la zona de Terol on a l'hivern se sol baixar dels -10 °C, mentre que a l'estiu es ronden els 35 °C. La resta del territori ronda entre els 10 °C i els 14 °C de temperatura mitjana anual.
Les precipitacions són escasses i irregulars a moltes zones del territori, a causa de l'orografia, com ja s'ha dit; al Pirineu es produeix l'efecte Föhn que provoca un gran contrast entre les zones més altes, que poden rebre més de 2000 mm anuals entre pluja i neu i les zones més baixes, que no arriben a 350 mm a l'any. Les precipitacions en la resta del territori ronden entre els 300 mm i els 800 mm anuals.
En gairebé tot el territori sempre hi ha sequera estival, els mesos d'estiu són molt secs i solament són pal·liats per les tempestes estivals. Les estacions més plujoses són la primavera i la tardor.[1]
El vent dominant és el cerç, que discorre per tota la vall de l'Ebre de direcció nord-oest; s'origina quan hi ha un anticicló en el golf de Biscaia i una borrasca en el Mediterrani occidental que canalitza el vent per tota la vall, provocant una sensació de fred a l'hivern i fresca a l'estiu; a més de ser molt sec, el cerç pot aconseguir velocitats de 100 km/h.[2] Aquest vent encara que d'una banda sigui sec i provoqui un efecte negatiu en la vegetació, d'altra banda s'utilitza per a la producció d'energia eòlica mitjançant aerogeneradors, sobretot en La Muela, a més serveix per lliurar de la contaminació atmosfèrica les grans ciutats com Zaragoza; quan hi ha molts dies d'estabilitat atmosfèrica les partícules contaminants s'acumulen en l'aire, la qual cosa provoca boirum.
L'altre vent important és el botorn, vent de direcció sud-oest, temperat i humit a la primavera i hivern, però molt sec a l'estiu, la qual cosa provoca una baixada brusca i ràpida de la humitat relativa en l'ambient.[3]