Ciència i tècnica de l'islam
ciència desenvolupada i practicada durant l'edat d'or islàmica / From Wikipedia, the free encyclopedia
La ciència i tècnica de l'islam es van poder desenvolupar sobretot, encara que amb un suport passatger, i juntament amb la filosofia grega, de la mà del nou Califat Islàmic (Imperi islàmic). Amb l'extensió de l'islam durant els segles vii i viii, es va produir un període d'il·lustració islàmica que duraria fins al segle xv. La cultura científica va arrencar a Damasc sota els últims omeies, continuant a Bagdad sota els primers abbàssides. Va començar amb una traducció amb la lectura crítica de les obres de l'antiguitat sobre la física, les matemàtiques, l'astronomia o la medicina.
Des dels inicis (i durant bastants anys) les traduccions a l'àrab d'obres filosòfiques i científiques les feren no-musulmans: cristians nestorians i altre[1] Aquestes traduccions van contribuir a la gènesi d'una cultura àrab clàssica que es va seguir desenvolupant en els segles posteriors.
Algunes obres dels mecànics d'Alexandria, com el llibre d'aparells pneumàtics de Filó de Bizanci, s'han pogut conèixer avui dia només gràcies a les traduccions de la civilització islàmica.