Civilització olmeca
From Wikipedia, the free encyclopedia
La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC. El seu territori a Mesoamèrica no ocupava una gran extensió. Els olmeques conreaven camps, sobretot de blat de moro, al llarg de les terres baixes costaneres del golf de Mèxic. Solien aprofitar les crescudes anuals del rius, que inundaven i fertilitzaven el sòl, per aconseguir collites abundants. La disponibilitat d'aliment va permetre un gran desenvolupament dels principals assentaments de la cultura olmeca com eren San Lorenzo, Tres Zapotes i La Venta.[1] L'inici de la cultura olmeca va ser a San Lorenzo, situada a la conca del riu Coatzacoalcos dins l'actual estat mexicà de Veracruz.
«olmeca» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «olmeca (bambú)». |
Tipus | civilització, cultura i ètnia |
---|---|
Geografia | |
Originari de | àrea nuclear olmeca (Mèxic) i Mesoamèrica |
Inici | 1400 aC |
Mapa de distribució | |
Una de les fites de les civilitzacions mesoamericanes va ser el calendari. Els olmeques ja utilitzaven un calendari de 260 dies, el Tonalpohualli, i també feien servir el mateix sistema que després utilitzarien els maies, amb el que contaven mitjançant baktuns, katuns, tuns, uinals i kins.[2]
Pel que fa a l'urbanisme, a partir d'aquesta època es construeixen per primer cop a Mesoamèrica autèntics centres cerimonials, que son, en realitat, el nucli central, més destacat i visible de les ciutats olmeques. La majoria de la població restava dispersa, en habitatges modestos, al voltant d'aquests grans monuments religiosos. Això implicava, per una banda, especialització artesanal (ceramistes, constructors de làpides, teixidors, etc.) i per l'altra, divisió de clases socials, bàsicament dues: la classe dominant dels mandataris i els sacerdots[2] i la classe inferior integrada per camperols i artesans.
La majoria de testimonis arqueològics que caracteritzen la cultura olmeca -sobretot escultures i restes arquitectòniques- daten d'aquesta etapa (a l'entorn de l'any 1000 aC). En aquestes zones s'han trobat també elements de terrisseria, figures i fragments de ceràmica d'una època anterior, corresponent al període de creixement (1500 - 1150 aC) així com diversos objectes fets de basalt i també d'obsidiana, dos materials molt durs d'origen volcànic.
Els olmeques van ser els primers a desenvolupar per al seu llenguatge una escriptura jeroglífica; tenim com a exemple més recent una mostra que data del 360 aC. Aquest poble va ser, potser, el que va originar el joc de la pilota, tan prevalent entre les cultures de Mesoamèrica. El van fer servir amb propòsits recreatius i religiosos; van jugar-hi, en qualsevol cas, en una època anterior a la documentada en altres cultures de la regió.
L'evidència arqueològica suggereix que els olmeques eren persones espirituals que veien el poders dels déus a través de les forces de la natura, com ara les fonts d'aigua dolça. Les seves intrigants pintures rupestres d'éssers sobrenaturals encara es conserven avui dia, com també escultures de totes les mides, des de petites estatuetes fins a enormes altars i caps. La primera piràmide mesoamericana va ser construïda a La Venta. Tot i que el domini de la cultura olmeca va minvar al voltant de l'any 400 aC, la seva imatgeria contundent i els seus costums van influenciar profundament tant els maies com els asteques.[1]