From Wikipedia, the free encyclopedia
La cirurgia plàstica i reparadora és l'especialitat de la medicina que mitjançant la cirurgia busca reconstruir les deformitats i corregir les deficiències funcionals mitjançant la transformació del cos humà. La paraula "plàstica" és originària del grec "plastikos" que significa modelar o transformar.
La finalitat és que el pacient que ha nascut amb un defecte congènit o ha sofert un accident que li ha fet perdre la funció arribi a la normalitat tant en el seu aspecte com en la funció del seu cos. També permet brindar la millorança estètica al remodelar cossos per a fer-los més bells.
La cirurgia plàstica s'ha dividit des d'un punt de vista pràctic en dos camps d'acció:
Aquesta divisió ha estat marcada per la societat, i els serveis de salut pública i privats (companyies d'assegurances) doncs els serveis de salut solament cobriran les despeses de Cirurgia Plàstica que estiguin relacionats a malalties congènites, adquirides i als accidents. Però no cobriran les despeses de cirurgia plàstica associats a la millorança estètica de la persona.
La història documentada de la cirurgia plàstica es remunta a l'Índia almenys a l'any 500 aC quan Sushruta publica el Sushruta Shamita, fou el precursor del penjall frontal per a reconstruir el nas; que avui coneixem com penjall indi i continua en ús. Degut al fet que el nas era considerada com un òrgan de reputació i respecte, per la qual cosa era freqüent amputar el nas o les orelles per a castigar els criminals i els habitants de pobles vençuts en una guerra, fins i tot es va arribar a pagar recompensa per cada nas o orella portada. Altres metges que es van destacar en procediments de Reconstrucció van ser:
Va ser la Primera Guerra Mundial el moment en el qual s'impulsa la cirurgia plàstica tal com la coneixem avui dia, car l'enorme nombre de soldats víctimes de la guerra amb ferides per projectils que van desfigurar els seus rostres i els seus cossos va forçar la formació de centres especialitzats en reconstrucció de ferits tant a Europa com als Estats Units, on aquesta especialitat no estava reconeguda. En aquests centres sorgeixen grans cirurgians plàstics com Morestin, Sir Harold Gillies, i V.H. Kazanjian creadors de l'instrumental i tècniques de reconstrucció que encara avui dia s'utilitzen i porten els seus noms. Posteriorment durant la Segona Guerra Mundial el camp de la cirurgia plàstica incrementa i deixa d'estar més o menys confinada a la reconstrucció maxil·lofacial. Un dels col·laboradors de Harold Gillies fou el metge català Pere Gabarró i Garcia, considerat l'introductor i pare de la cirurgia plàstica a Catalunya i Espanya, i creador d'un nou tipus d'empelt anomenat en escaquer, o en tauler d'escacs.[1]
El dermàtom fou inventat per Padget en 1939 en col·laboració amb Hood un enginyer mecànic, encara que la idea d'aparells que prenguessin empelts de pell d'un gruix constant ja havia estat desenvolupada per Finochieto, un cirurgià argentí que inventà un ganivet calibrat en 1920.
En els períodes de pau entre aquestes guerres i el posterior a la Segona Guerra Mundial hi hagué un gran desenvolupament de la cirurgia plàstica estètica.
La cirurgia plàstica és considerada pel Dr. Joseph G. McCarthy (principal autor de Plastic Surgery llibre de text de l'especialitat) com Una disciplina quirúrgica resoledora de problemes . La cirurgia plàstica estén les seves activitats quirúrgiques no solament a la pell i els seus annexos, també als teixits adjacents en àrees del cos com la cara i la mà, el coll i la paret abdominal, les extremitats i l'aparell genitourinari, les mames i el cuir cabellut, a més s'estén en procediments que impliquen la cirurgia vascular i microvascular, cirurgia de nervis perifèrics, trasplantament de músculs i tendons i fins i tot artroplàsties i osteosíntesi encavalcant-se així amb la cirurgia ortopèdica.
Camps d'influència de la cirurgia reconstructiva:
La diferència entre la cirurgia estètica i la cirurgia reconstructiva o reparadora és de vegades imperceptible, car com ja s'ha esmentat molts procediments de la cirurgia estètica venen a resoldre una malaltia que afecta la funció. I, a més, tots els procediments de cirurgia estètica estan fonamentats en uns altres amb fins reconstructius que es van desenvolupar durant les guerres, de fet podríem dir que la cirurgia estètica és un altre cas de tècniques desenvolupades durant les guerres aplicades al món civil.
La cirurgia plàstica té un gran desenvolupament en països llatinoamericans entre els quals es destaquen Colòmbia, Mèxic, Brasil, Veneçuela, Xile i Argentina, que tenen entre les seves files grans cirurgians plàstics que han fet importants aports a la cirurgia plàstica mundial.
En els desitjos dels pacients per sotmetre's a un procediment estètic és freqüent que s'ensopeguin amb xarlatans o mèdics que si bé han fet altres especialitats emmalalteixen de l'enfocament indispensable per a practicar la cirurgia plàstica pel que provocaran en les pacients més aviat danys i desil·lusió cap a la pràctica de la cirurgia estètica. De fet els procediments que ells realitzen moltes vegades disten de ser correctes, i si a això agreguem les ja per si mateix inherents complicacions possibles en aquestes cirurgies els resultats poden ser realment desastrosos. Per això és indispensable que els pacients busquin cirurgians plàstics adequadament qualificats.
Alguns dels procediments propis de la cirurgia estètica són:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
