Circuit imprès
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una placa de circuit imprès, o PCB, és utilitzada per donar suport mecànic i connectar elèctricament components electrònics que utilitzen pistes de material conductor, gravats a partir de fulls de coure laminats a un substrat no conductor (fibra de vidre, etc.). Una PCB poblada amb components electrònics és un muntatge de circuits impresos (PCA), també conegut pel nom muntatge de plaques de circuit imprès (PCBA).
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/PCB_Spectrum.jpg/320px-PCB_Spectrum.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Pcblayout.png/640px-Pcblayout.png)
Les PCB són resistents, barates, i poden ser altament fiables. Exigeixen molt més esforç de disseny i cost inicial que els circuits ' punt-a-punt o wire-wrap, però són molt més barates i més ràpides de produir en gran quantitat. La major part del disseny, muntatge i necessitats de control de qualitat de les PCB en la indústria electrònica, són establertes per normes que són publicades per l'organització IPC.[1][2]