Cinc Clàssics
corpus literari confucià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Wu jing (en xinès tradicional: 五經; en xinès simplificat: 五经; en pinyin: Wǔ Jīng) o els Cinc Clàssics, és el corpus de llibres que el confucianisme utilitzava per als seus ensenyaments i eren els texts que tota persona cultivada havia de conèixer. Amb la creació dels exàmens imperials seria obligatòria la seva memorització per accedir als càrrecs administratius.
(lzh) 五經 | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Format per | Yijing Llibre dels Ritus Classic of Poetry (en) Shujing Spring and Autumn Annals (en) |
Sèrie | |
Part de | Quatre Llibres i Cinc Clàssics |
Menci, l'erudit més important de l'època en relació al confucianisme, ha considerat que "Anuaris de primavera i tardor" era igual d'important que les cròniques semi-llegendàries de períodes anteriors. Durant la dinastia Han occidental, que va adoptar el confucianisme com la seva ideologia oficial, aquests texts es van convertir en una part important del currículum de l'estat. Va ser llavors quan els texts van començar a considerar-se com un conjunt, una col·lecció, que es diria "els Cinc Clàssics". Durant més de 2.000 anys aquests llibres es van utilitzar com a autoritat sobre la societat, el govern, la literatura i la religió a la Xina. Els estudiants xinesos normalment estudiaven els curts Quatre Llibres abans d'estudiar els Cinc Clàssics.
Els Cinc Clàssics van ser ensenyats des de l'any 136 aC, quan el confucianisme es va tornar la ideologia d'estat a la Xina, fins a principis del segle xx, juntament amb la introducció dels exàmens imperials. El domini dels texts era requerit perquè qualsevol home de lletres accedís a un lloc de treball en la vasta burocràcia governamental. Després de l'any 1950 només alguns texts escollits van ser alliçonats en escoles públiques.