Ciclisme urbà
utilització de la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat. / From Wikipedia, the free encyclopedia
El ciclisme urbà consisteix en la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport a la ciutat. A causa de la proliferació de l'automòbil a partir de la Segona Guerra Mundial, que va provocar la congestió gradual del trànsit urbà i la invasió de l'espai públic, la bicicleta s'ha convertit en una de les principals alternatives per a millorar l'habitabilitat de la ciutat. El ciclisme urbà no és necessàriament un esport, encara que afavoreix la salut de qui ho practica. Consisteix en la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport urbà ja siga per a fer compres, gestions o d'oci, i per anar al treball o a estudia, el que es coneix com a mobilitat pendular en bicicleta. Es tracta per tant de distàncies curtes o mitjanes recorregudes en el medi urbà i els seus voltants. Els seus usuaris són, juntament amb els cicloturistes, els que viuen la bicicleta com un mitjà de transport. Ciutats amb una excel·lent infraestructura ciclista són Amsterdam als Països Baixos, Copenhaguen a Dinamarca, entre d'altres. Espanya i Argentina en aquest sentit estan situades a la cua, encara que van millorant gradualment. Bogotà (Colòmbia) està posicionada com la tercera ciutat del món més amigable al ciclista, darrere d'Amsterdam (1) i Copenhagen (2), segons la revista en línia exclusiva per a homes askmen.com.[1] Fa uns anys eren una piga en la pell de la ciutat, situació per la qual el qualificaven com a moda. Avui són una alternativa davant la voràgine motora que condemna tant les ciutats com els seus pobladors, els qui sucumbeixen cada vegada més davant les pressions del treball.
Encara que la bicicleta encara demanda l'espai públic que es mereix per les bondats que genera, com per exemple el de ser un vehicle net capaç de millorar la forma física de qui la condueix. Així que el nombre d'usuaris -entre els quals en destaquen estudiants, treballadors i mestresses de casa- fan pensar que almenys aquesta societat víctima de la seva mobilitat quotidiana comença a recuperar el seu espaitemps en muntar sobre dues rodes. I és que la iniciativa d'aquests genets postmoderns per recuperar els carrers ha ocasionat que conflueixin en esdeveniments setmanals anomenats ‘rodades', curses sense fi competitiva però amb l'objectiu comú de passar un bon moment sobre la bicicleta. I les xarxes socials tenen molt a veure en això, tant per la facilitat a la programació com a la propagació de més ciclistes urbans. La resposta d'aquests ha portat els governs estatals i als municipals a afavorir els seus esdeveniments com posar a l'abast de qualsevol bicicletes, com per exemple el bicing de Barcelona, i l'ampliació del carril bici.