From Wikipedia, the free encyclopedia
Charles Pierre Péguy (Orleans, 7 de gener de 1873 – Villeroy, 4 de setembre de 1914) és un poeta, assagista i editor francès. Els seus dos principals corrents de pensament foren el socialisme i el nacionalisme, si bé el 1908 a tot tardar, després d'anys dubtant sobre l'agnosticisme, es convertí en un catòlic creient, però no practicant.[1][2][3] A partir d'aquest moment, el catolicisme influí fortament les seves obres.[4]
Retrat de Charles Péguy, per Jean-Pierre Laurens (1908) (1908) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Charles-Pierre Péguy 7 gener 1873 Orleans (França) |
Mort | 5 setembre 1914 (41 anys) Le Plessis-l'Évêque (França) |
Sepultura | Grande Tombe de Villeroy (Chauconin-Neufmontiers) (en) |
Nacionalitat | França |
Religió | Catolicisme |
Formació | École Normale Supérieure Lycée Lakanal Collège Sainte-Barbe |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura |
Ocupació | Escriptor |
Moviment | Filosofia política i personalisme |
Nom de ploma | Pierre Deloire Pierre Baudouin |
Carrera militar | |
Lleialtat | França |
Rang militar | tinent |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Participà en | |
Catholic literary revival (en) | |
Família | |
Cònjuge | Charlotte Péguy |
Fills | Marcel Péguy, Germaine Péguy, Pierre Péguy |
Premis | |
Descrit per la font | Gran Enciclopèdia Soviètica (1969–1978), (sec:Пеги Шарль) Biblioteca Digital BEIC Obálky knih, |
Lloc web | charlespeguy.fr |
Péguy va néixer en el si d'una família pobra.[5] La seva mare Cécile, vídua des que Péguy era petit, arreglava cadires per guanyar-se la vida. El seu pare, Désiré Péguy, ebenista, va morir el 1874 a conseqüència de les ferides de combat. Va estudiar al Lycée Lakanal de Sceaux i va obtenir una beca per a l'École Normale Supérieure, on va assistir en particular a les classes d'Henri Bergson i Romain Rolland, amb qui es va fer amic. El 1897, va abandonar formalment l'École Normale Supérieure, sense graduar-se, tot i que va continuar assistint a algunes classes l'any següent. Influenciat pel bibliotecari de l'École Lucien Herr, es va convertir en un dreyfusista convençut.
El 1897, amb 24 anys, es va casar amb Charlotte Péguy-Françoise Baudoin, amb qui tingué una filla i tres fills, un dels quals va néixer després de la mort de Péguy. Vora el 1910, es va enamorar profundament de Blanche Rafael, una jove amiga jueva, però es va mantenir fidel a la seva esposa.
Des dels seus primers anys, va ser influït pel socialisme. El 1895 Péguy es va unir al Partit Socialista. Des de 1900 fins a la seva mort, va ser el principal accionista i l'editor de la revista literària Les Cahiers de la Quinzaine, que inicialment va donar suport al líder socialista Jean Jaurès. Péguy finalment va arraconar el seu suport després que comencés a veure Jaurès com un traïdor de la nació i del socialisme. Als Cahiers, Péguy va publicar no sols els seus propis assajos i poemes, sinó també obres de prohoms de la literatura contemporània com Romain Rolland.
El seu poema de vers lliure Le Porche du Mystère de la deuxième vertu (1912) superà les seixanta edicions a França; de fet, fou el llibre favorit de Charles de Gaulle. El 1989 es traduí al català com a El pòrtic del misteri de la segona virtut en la col·lecció Clàssics del Cristianisme.
Amb l'esclat de la Gran Guerra, Péguy es va convertir en tinent de la 19a companyia del 276è regiment de la infanteria francesa. Va morir en batalla, d'un tret al front, prop de Villeroy (Sena i Marne) el dia abans de l'inici de la Batalla del Marne.[6] S'erigí un monument a Péguy prop del camp on va perdre la vida.
Assaigs
Poesia
Obres de teatre
Miscel·lània
Obres col·lectives
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.