espècie d'ocell From Wikipedia, the free encyclopedia
El cercavores alpí[1]o senzillament cercavores [2](Prunella collaris), dit també muntanyà, muntanyès, xalambrí de muntanya (Balears) o bardisser (País Valencià) és un ocell de la família dels prunèl·lids (Prunellidae).[3][4] De mida petita i hàbits terrestres, és força representatiu a les muntanyes dels Països Catalans.[5] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]
Prunella collaris | |
---|---|
Dades | |
Nombre de cries | 3,5 |
Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22718617 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Prunellidae |
Gènere | Prunella |
Espècie | Prunella collaris (Scopoli, 1769) |
Nomenclatura | |
Protònim | Sturnus collaris |
Distribució | |
Endèmic de |
És un ocell compacte i arrodonit, de coloració brunenca i grisàcia i que hom observa sovint caminant pels prats o rocams com arrupit, o bé corrent ràpidament tot bategant les ales.
Ateny 18 cm de longitud i el seu pes oscil·la entre 32 i 45 g. L'envergadura és de 30 cm i l'ala plegada és lleugerament més grossa en els mascles.
Quan llueix el plomatge nupcial, hom li aprecia una gola blanca clapejada de taquetes negres o marrons fosques, que resulten el tret més definitiu i característic per a identificar-lo. La coloració dorsal és grisosa, amb taques blanques a les plomes coberteres, que formen dues fines barres alars. El pit i el ventre són grisos, amb flancs acastanyats. La cua és bruna, amb plomes vorejades de groc ocraci. La punta, en canvi, és blanca, to que s'observa perfectament en vol.
No existeix un clar dimorfisme sexual pel que fa al plomatge.
El bec és fi i més fosc a la punta, amb la mandíbula groga.
Les cames tenen tonalitats brunenques rosades.
Els ulls són vermellosos. Presenta una lleugera llista ocular fosca, poc visible.
Tot i que és abundant, pels seus costums discrets i més aviat silenciosos passa molt desapercebut. El seu vol és sempre baix i el realitza a curtes distàncies. Normalment viu solitari, però a l'època de cria es reuneix en grups, probablement familiars, que de vegades, en migració, esdevenen estols importants. Bàsicament sedentari, efectua moviments dispersius o erràtics de tipus estacional, que podrien conduir als Països Catalans alguns hivernants extrapirinencs.
De distribució típicament paleomontana, nia en tots els massissos alts d'Ibèria i és propi de tarteres, roquissars i cims pedregosos de les zones muntanyenques, on nia, i és relativament freqüent a l'estiu. A l'hivern davalla a zones més baixes, que siguin també muntanyenques i trencades, i sempre relativament altes. Gairebé mai no descendeix als indrets planers o de conreus.
Habita tota la sanefa prepirinenca del Principat de Catalunya, per bé que a l'hivern no és rar a les serres mediterrànies (Montcau i Montserrat), on deu davallar provinent del prepirineu.
Nia a terra, i ho fa a les escletxes dels rocams o bé entre les pedres, on basteix un niu en copa. Fa una posta anyal de tres a cinc ous blancs sense taques, que són covats per ambdós progenitors. Els polls són nidícoles i tenen la boca vermella, amb dos puntets negres a la llengua.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.