masia de Barcelona (Barcelonès) From Wikipedia, the free encyclopedia
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Can Basté és una masia del barri del Turó de la Peira de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Forma part del conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina, també catalogat com a BCIL,[2] i actualment acull el Centre Cívic Can Basté.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Part de | Conjunt de Santa Eulàlia de Vilapicina | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neoclassicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Turó de la Peira (Barcelonès) | |||
| Localització | Pg. Fabra i Puig, 274-276 i Pere d'Artés, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30282 | |||
| Id. IPAPC | 15685 | |||
| Id. Barcelona | 2884 | |||
| Lloc web | canbaste.com | |||
És un edifici a quatre vents i de planta quadrada del segle xviii, edificat sobre una torre medieval.[1] De planta baixa i dos pisos i amb coberta a quatre vessants, la façana principal s'ordena simètricament, a banda i banda d'un eix on se situen un balcó i una portalada de pedra amb arc de mig punt adovellada.[1][3] Uns esgrafiats a base de pilastres, emmarcament de les obertures imitant llindes triangulars i un gran sòcol que imita carreus de pedra, en configuren el disseny.[3]
Anteriorment havia estat del noble Ramon de Sagarriga, comte de Creixell. A finals del segle xviii era coneguda com a Can Nadal, nom del seu propietari,[1] Ramon de Nadal i de Dou, fill de Margarida de Dou i de Bassols, que va fer construir el pont cobert que l'uneix amb l'església de Santa Eulàlia de Vilapicina.[4][3]
A les darreries del segle xix era propietat de Pere Pous i Bases, i a principis del xx era dels Marés, amos de Can Carabassa. Després passà als Fargas, de Sant Andreu de Palomar, fins que l'any 1955 es traslladaren a Can Fargas. La casa passà als Rocafort i posteriorment fou adquirida per l'Ajuntament de Barcelona.[1]
La casa es feia servir de magatzem i estava molt malmesa, fins que l'any 1995 finalitzaren les obres de rehabilitació com a centre cívic, que transformà totalment el seu interior.[1]
Durant les obres de rehabilitació, hi aparegué una estructura arquitectònica i nombrosos carreus ben tallats, dispersos i aprofitats en altres fases de l'edifici. L'estructura, feta d'opus incertum amb un enlluït de morter de calç, es trobava en un nivell inferior a les fonamentacions de la masia, i es recolzava en un mur més antic, fet de grans carreus ben treballats.[3] Mossèn Clapés havia esmentat l'existència de restes d'època romana en un document de 1896, tot i que no hi van aparèixer les restes de la vil·la romana situada sota l'església de Santa Eulàlia de Vilapicina.[5]
S'hi va trobar una sitja davant l'entrada a la masia, amb boca quadrada d'obra, planta ovoide i fons pla amortitzada pel paviment del segle xviii. També es va trobar un mur de cronologia indeterminada en la paret de la sitja a 2,40 m del paviment.[5] Finalment, es recolliren materials arqueològics dels farciments dels carcanyols de les voltes: fragments de morter, ceràmica de cuina i àmfora romana, fragments de ceràmica decorada en verd i morat, algun reflex metàl·lic i força bols de blaves catalanes i terrissa comuna.[5]
-08019.2884.jpg?lang=ca)
