Cementeri d'Alacant

El cementeri d'Alacant, anomenat de la Mare de Déu del Remei (patrona de la ciutat), és l'únic cementiri municipal de la ciutat d'Alacant. Ocupa una superfície total de 223.674 m², si bé està prevista una ampliació que suposarà duplicar la seva extensió.^[1] L'entrada principal és per la plaça del Cementeri.

Infotaula edifici Cementeri d'Alacant
Dades
Tipus	Cementiri
Construcció	1918
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Alacant
38° 21′ 18″ N, 0° 31′ 49″ O
Activitat
Propietat de	Ajuntament d'Alacant

Història

Tomba de Miguel Hernández

La construcció d'aquest cementiri va començar en 1918 a la zona de La Florida segons el projecte de l'arquitecte municipal Francisco Fajardo Guardiola.^[2] Va ser traçat en quadrícules, amb petites places a les interseccions dels carrers.^[3] En una de les principals, es troben quatre fosses reservades a alacantins il·lustres, de les quals tres estan ocupades, una pel poeta Miguel Hernández, una altra per l'almirall Julio Guillén Tato i l'altra pel pintor Gastó Castelló.^[3] La seva plena posada en servei va tenir lloc l'any 1925, encara que l'epidèmia de grip de l'any 1918, coneguda com a grip espanyola, va fer que prèviament ja s'habilités una fossa comuna en el cementiri malgrat no haver estat inaugurat.^[4] En 1931 es va traslladar a aquest lloc el cementiri municipal després del tancament de l'antic cementiri de Sant Blai.^[2] Acabada la Guerra Civil va ser escenari d'afusellaments.^[2]

Personatges il·lustres soterrats

• Ángel C. Carratalà, torero^[5]
• Francesc Figueras i Pacheco, escriptor^[6]
• José Guardiola Picó, arquitecte^[7]
• Julio Guillén Tato, almirall^[8]
• Miguel Hernández, poeta^[9][10]
• José María Py, fundador de les Fogueres d'Alacant^[11]
• Antonio Rico Cabot, metge^[12]
• Rodolfo de Salazar, periodista^[13]

Referències

1. Escribano, Sylvia «El cementerio de Alicante al borde del colapso por falta de nichos» (en castellà). Información.es, 26-10-2011 [Consulta: 5 juliol 2016].
2. Jaén i Urban, G. (director), Martínez Medina, A., Oliva Meyer, J., Oliver Ramírez, J. L., Sempere Pascual, A. y Calduch Cervera, J.. Guía de Arquitectura de la Provincia de Alicante (en castellà). Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant, 1999, p. 314. ISBN 84-7784-353-8.
3. Martínez López, M.. Edificios Emblemáticos de Alicante (en castellà). Alicante, España: Club Universitario, 2001, p. 127-133. ISBN 84-8454-063-4.
4. Historia del barrio de la Florida, sus calles y sus gentes. Alacant: Associació de Veïns "La Voz de la Florida", 2010, p. 24 i 73.
5. Berlanga, Ángel; García, J. Cristóbal «Aquí yace un torero». Aplausos, 31-10-2018.
6. «Figueras Pacheco» (en castellà). Universitat d'Alacant, 07-12-2013. [Consulta: 23 gener 2022].
7. «Cementerio municipal de Alicante Nuestra Señora del Remedio» (en castellà). Ayuntamiento de Alicante. [Consulta: 22 gener 2022].
8. Ramos, Vicente. «El almirante Guillén». Asociación de Jubilados CAM, 2009. [Consulta: 23 gener 2022].
9. Martínez, David «Te mando 585 pesetas para la tumba de Miguel Hernández». ABC. Comunidad Valenciana, 21-07-2016 [Consulta: 23 gener 2022].
10. Llorens, Isabel «Exhuman los restos de Miguel Hernández, 42 años después de su muerte, para enterrar los de su hijo Manuel Miguel». El País, 25-05-1984 [Consulta: 23 gener 2022].
11. «Tumba de José María Py y Ramírez de Cartagena» (en castellà). Universitat d'Alacant, 10-01-2014. [Consulta: 23 gener 2022].
12. Belda, Ismael «Generoso doctor Rico». El Mundo. Comunidad Valenciana, 03-06-2017.
13. Rubio, David. «Salazar Navarro, Rodolfo» (en castellà). AlicantePedia, 20-09-2016. [Consulta: 22 gener 2022].

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)