Castell d'Edo
From Wikipedia, the free encyclopedia
El castell d'Edo (japonès: 江戸 城, Edo jō), també conegut com a castell de Chiyoda (japonès: 千代田 城, Chiyoda jō) és un castell japonès construït en 1457 per Ōta Dōkan al territori que actualment és Tòquio, conegut en aquells temps com a Edo.[1] Tokugawa Ieyasu[1] es va mudar de Mikawa a un Kantō recentment arrabassat al clan Hōjō tardà (acceptant l'oferta que li havia fet Toyotomi Hideyoshi) el 1590, durant el període Azuchi-Momoyama, establint la seva base a Edo. En 1603, en esdevenir shogun, Edo es va convertir en la capital del Japó, iniciant-se així el període Edo de la història del Japó. Durant la restauració Meiji, després de ser deposat l'últim shogun Tokugawa Yoshinobu, el castell va esdevenir la residència imperial.
Castell d'Edo | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (ja) 江戸城 | |||
Dades | ||||
Tipus | Indret històric i hirajiro | |||
Part de | Palau Imperial de Tòquio i Cent castells japonesos destacables | |||
Construcció | 1457 | |||
Data de dissolució o abolició | 1869 | |||
Cronologia | ||||
1657 | Gran incendi de Meireki | |||
1868 | rendició d'Edo | |||
5 maig 1873 | incendi | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | ruïnós | |||
Material | granit, moviment de terres i fusta | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Chiyoda (Japó) i districte de Toshima (Japó) | |||
Localització | Imperial Palace East Gardens (en) | |||
Banyat per | outer moat (en) | |||
| ||||
Format per | Matsu no Ōrōka (en) Shimizu Gate (en) Tayasu Gate (en) Momijiyama (en) château d'Entre les chrysanthèmes (fr) Kitahanebashi Gate (en) Hanzō-mon (en) Ōoku (en) Sakurada-mon Teikan-no-ma (fr) château de S'il vous plaît Kozashiki (fr) Bairin-zaka (en) | |||
Indret històric especial | ||||
Plànol | ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Ōta Dōkan | |||
Gestor/operador | Agència de la Casa Imperial | |||
Ocupant | shogunat Tokugawa | |||
Lloc web | fng.or.jp… | |||
El castell, un enorme complex militar, estava regit per dos magistrats, cadascun dels quals responia d'una meitat. En absència del shogun la disciplina marcial era imposada pels defensors, anomenats rusui.[2]