Castellàs (les Valls d'Aguilar)

Castellàs és un poble del terme municipal de les Valls d'Aguilar, a la comarca catalana de l'Alt Urgell. Històricament, havia pertangut al Comtat d'Urgell i al Vescomtat de Castellbò. La divisió comarcal del 1936 el posà a la comarca del Pallars Sobirà, atès que el mercat principal més proper era el de Sort.

Aquest article és sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Castellàs (antic municipi).

Castellàs

Localització
42° 18′ N, 1° 12′ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Alt Urgell
Municipi	les Valls d'Aguilar
Població humana
Població	9 (2023)
Geografia
Altitud	1.295,8 m
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (15 d'agost)
Festa patronal	Mare de Déu d'Agost (variable)
Codi INE	25906000500
Codi IDESCAT	2590620005600

Va tenir municipi propi fins que es va crear el nou terme municipal de les Valls d'Aguilar per fusió d'altres antics municipis (la Guàrdia d'Ares, Noves de Segre i Taús). Anteriorment, el 1857, havia incorporat Biscarbó i Junyent.

L'església de Castellàs, parroquial és dedicada a Santa Maria. És romànica. En el mateix poble hi ha també la capella de Sant Joan Evangelista de Cal Cervós.

Etimologia

Derivat del mot comú castell, el topònim fa referència a l'edificació que coronava la població. Es tracta, doncs, d'un topònim romànic de caràcter descriptiu.

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Castellàs, juntament amb Biscarbó, declara^[1] 5 focs laics i 2 d'eclesiàstics.

Història contemporània

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...^[2] a Castellàs. S'hi pot llegir que el poble està situat en a la dreta del Segre, en el vessant d'una muntanya que mira al sud, perfectament ventilat. El clima hi és bastant fred, però bastant saludable. Tenia en aquell moment 20 cases d'una sola planta i l'església parroquial dedicada a Santa Maria, de la qual depenen les de Biscarbó, Espaén i Trejuvell.

El territori és muntanyós, en part aspre i en part suau, amb molta part poblada de boscos. S'hi collia blat, ordi, sègol, llegums, patates i herba per a pastures. De bestiar, hi havia moltes ovelles, cavalls, vaques, mules i porcs; caça de conills i perdius. Hi havia una pedrera de calç. La població era de 13 veïns (caps de casa) i 74 ànimes (habitants).

Demografia

Evolució demogràfica

1970	1981	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011
18	13	18	17	10	11	10	9	9

Les dades del 1553 són 4 focs, és a dir, llars. Cal comptar a l'entorn de 5 persones per foc.

Referències

1. Lo vicari i lo capellà qui canta los purgatoris; Joan Gasset, Bartomeu Gatuau, Antoni Servós, Amador Vidal i Casa d'en Bortolo. Iglésias 1981, p. 90.
2. Madoz 1845.

Bibliografia

• Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
• Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Castellàs». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.