Castellà a Catalunya
From Wikipedia, the free encyclopedia
El castellà a Catalunya és un dels idiomes cooficials d'aquest territori, al costat del català i l'occità en la seva variant aranesa.
El castellà, segons dades de 2018 és la llengua més parlada de Catalunya tant com a llengua materna (51,5%), com a llengua d'identificació (46,6%), com a llengua habitual (46,6%) segons les dades oficials de l'Institut d'Estadística de Catalunya 2018,[1] amb descens respecte les dades de 2013 tant com a llengua materna (57,58%), com a llengua d'identificació (54,55%), com a llengua habitual (57,55%)[2] donat que en un context de forta immigració, un 44,7% dels nascuts fora d'Espanya no tenen ni el català ni el castellà com a llengua materna.[3]
La llengua espanyola començà a tenir un cert paper en els afers públics del domini lingüístic català arran de la unió dinàstica amb Castella (finals del segle XV). Amb l'absorció dels estats de la Corona d'Aragó pel Regne de Castella (començament del segle XVIII), s'inicia un procés sistemàtic d'imposició del castellà a la comunitat lingüística catalana, començant pels usos oficials i prestigiosos. Tanmateix, a la part dels Països Catalans que forma part de l'estat espanyol no ha tingut una presència important com a llengua d'ús habitual en la vida quotidiana fins a la immigració massiva d'hispanòfons, esdevinguda, sobretot, en la segona meitat del segle xx.
Malgrat el títol d'aquest article, Catalunya -si per "Catalunya" cal entendre el Principat- és un àmbit territorial artificiós de cara a l'estudi sociolingüístic; l'únic marc d'estudi coherent, en aquest cas, és el domini lingüístic català, i concretament la part inclosa a l'Estat espanyol, tocant a la relació del català amb l'espanyol com a llengua amb capacitat impositiva. La major part de dades del present article, doncs, es refereix al conjunt dels Països Catalans que formen part de l'estat espanyol, territori entès com un domini lingüístic aliè (és a dir, corresponent al català i no al castellà). Pel que fa als territoris valencians on la llengua autòctona sí que és l'espanyol, vegeu l'article Castellà del País Valencià.