From Wikipedia, the free encyclopedia
Casimir IV Jagelló (en polonès: Kazimierz IV Jagiellończyk , en lituà: Kazim I Jogailaitis ) (Cracòvia a 1427, Grodno a 1492) va ser gran duc de Lituània (1440 - 1492) i Rei de Polònia (1444 - 1492).
Nom original | (pl) Kazimierz Jagiellończyk |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 30 novembre 1427 (Gregorià) Cracòvia (Polònia) |
Mort | 7 juny 1492 (Gregorià) (64 anys) Hrodna (Belarús) |
Sepultura | catedral de Wawel |
Rei de Polònia | |
25 juny 1447 (Gregorià) – 7 juny 1492 (Gregorià) | |
List of heads of state of Lithuania (en) | |
1440 – 7 juny 1492 | |
Activitat | |
Ocupació | sobirà |
Obra | |
Obres destacables
| |
Altres | |
Títol | Gran duc de Lituània |
Família | Dinastia Jagelló |
Cònjuge | Elisabet d'Habsburg (1454, 1454 (Gregorià)–1492) |
Fills | Vladislau II de Bohèmia i Hongria, Edwige Jagellon, Sant Casimir, Joan I de Polònia, Alexandre I de Polònia, Sofia Jagelló, Elisabet Jagelló, Segimon I Jagelló el Vell, Frederic Jagelló, Elisabet Jagelló, Anna Jagelló, Bàrbara Jagelló, Élisabeth Jagellon |
Pares | Ladislau II Jagelló i Sofia de Halshany |
Germans | Ladislau de Varna Eduvigis Jagelló Elisabet Bonifacia de Polònia |
Premis | |
Descrit per la font | Obálky knih, Vlastenský slovník historický Regesta Imperii XIII |
Fill de Ladislau II Jagelló i de Sofia de Halshany, va accedir al tron lituà per la mort del seu oncle Segimon, cosí del seu pare, i quatre anys després, va succeir al tron polonès el seu germà Ladislau de Varna, mort en combat. Va intentar obtenir el tron hongarès però no ho va aconseguir, i en 1451 va haver de reconèixer la independència de Moldàvia després d'una fracassada expedició militar contra Bogdan II de Moldàvia.[1]
Va mantenir la Guerra dels Tretze anys (1454 - 1466) contra l'Orde Teutònic, a la qual va prendre la Prússia Reial (arribant a la desembocadura del Vistula) i va estendre la seva sobirania a la Prússia Oriental. Es va aliar amb la República_de_Nóvgorod provocant la reacció moscovita que va aconseguir una victòria decisiva a la batalla del Xelon en 1471 encara que Nóvgorod va poder mantenir una limitada independència formal fins que 1477 Ivan III conquerir la ciutat en 1477.[2]
Es va casar amb Elisabet d'Habsburg i Luxemburg, filla del Rei dels Romans i d'Hongria i duc d'Àustria Albert II d'Habsburg i d'Elisabet de Luxemburg, filla aquesta al seu torn de l'emperador Segimon i de Bàrbara de Celje. Els seus fills van ser:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.