Casa Rodríguez Arias
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Casa Rodríguez Arias és un edifici racionalista projectat per l'arquitecte del GATCPAC Germá Rodríguez Arias el 1931, situat a la Via Augusta 61 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] L'arquitecte hi vivia i hi tenia el seu estudi.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | racionalisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès) | |||
| Localització | Via Augusta, 61 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40300 | |||
| Id. Barcelona | 2190 | |||
.jpg?lang=ca)
Consta de planta baixa i set pisos.[1] La planta baixa s'obre al carrer a través de grans finestrals rectangulars que donen acollida als aparadors de l'espai comercial, recentment reformat.[1]
Els cinc pisos tenen dos habitatges per planta, clarament diferenciats a la façana. Cadascn d'ells consta d'un balcó central de vidre i dues finestres rectangulars que el flanquejen. Cal remarcar la diferència d'amplada al voladís del balcons (uns són més quadrangulars i altres més rectangulars) que donen a la façana una certa asimetria present en altres obres del grup GATCPAC.[1]
Una de les característiques més remarcables de la façana és precisament la relació que l'arquitecte estableix entre el mur i les seves obertures, amb finestres sense motllures i sense cap decoració. Aquesta sobrietat del mur es veu únicament trencada pel cos superior, amb dos nivells de galeries. Aquestes. molt habituals l'arquitectura del GATCPAC (com per exemple a la Casa Bloc) s'entenien com una connexió amb la naturalesa i es presenten com un àmbit obert amb barana metàl·lica. Destaca el mur d'aquestes galeries, tot configurant en angles -a manera de serra- i als que s'obren petites finestres.[1]
Per a la seva construcció s'han emprat elements metál·lics i maó, tot configurant una estructura és mixta que a la façana de la Via Augusta queda coberta amb un revestiment d'estuc rosat i pla, recentment restaurat pel mal estat de conservació que presentava.[1]
Les portes i finestres s'han estandarditzat segon els models i mides del GATCPAC. A la façana del carrer, les fusteries són metàl·liques, mentre que a la façana que dona al pati d'illa) son correderes horitzontals de fusta.[1]
Al vestíbul es troba l'escala de veïns i l'ascensor que donen accés als pisos superiors, fins a la terrassa, on hi ha els trasters.[1]
La façana millor orientada és l'oberta al pati d'illa, fet que va condicionar el projecte arquitectònic. Per aquest motiu, la sala d'estar i el menjador es diposa en aquesta banda de l'edifici, fàcilment convertibles en un espai únic a través de mampares plegables i amb grans finestrals horitzontals que permetin ventilar i il·luminar l'espai. Pel contrari, disposa els dormitoris a la banda del carrer.[1]
Germán Rodríguez Arias (Barcelona 1902-1987), arquitecte i soci fundador del GATCPAC, va projectar el 1931 aquest edifici, on també hi vivia, en el solar que la família posseïa a la via Augusta. També dissenyador i interiorista, va projectar els elements interiors seguint els conceptes d'economia, eficàcia, funció i bellesa, encunyats pel mestre de l'arquitectura moderna Le Corbusier.[1] En el seu habitatge (4t 1a) s'han conservat molts dels elements originals.[1]
És una obra fonamental dins la plenitud del racionalisme arquitectònic i presenta una gran semblança amb l'edifici Astòria al carrer de París, 193-199, també obra seva.[1]
L'edifici es troba força modificat respecte del projecte original, i ha patit nombroses transformacions, essent les més controvertides les restauracions de la façana el 1987, i més recentment, la del 2010.[1] En origen, la planta baixa estava ocupada pel vestíbul i el garatge, després es va modificar i ocupar parcialment per a la botiga de mobles Manbar. L'ascensor original era de vidre pels quatre costats, totalment transparent i molt innovador a l'època.[1]
Als anys 1980 s'hi va realitzar una rehabilitació a càrrec de l'Ajuntament de Barcelona, que va pagar-ne el cost a canvi de la donació de dos mòbils d'Alexander Calder, gran amic de l'arquitecte i que s'hi va estar en diverses ocasions, per la família d'aquest. Però la intervenció es va centrar únicament en repintar la façana amb un color suau, ja que el revestiment es trobava molt malmès. Només uns anys després, va tornar a estar malmesa, fet que va propiciar la darrera restauració, que va modificar totalment la fesomia de la façana amb un contraplacat de pedra a la planta baixa i pintant en rosa fosc (quan l'original era més clar) a la resta de plantes, llevat de l'àtic i sobreàtic.[1]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
