Carmen Jiménez Serrano (La Zubia, 21 de setembre de 1920[1]-Sevilla, 19 d'octubre de 2016)[2][3] va ser una pintora, escultora i catedràtica universitària espanyola.[4]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 setembre 1920 La Zubia (Província de Granada) |
| Mort | 19 octubre 2016 (96 anys) Sevilla (Espanya) |
| Formació | Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, escultora, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Sevilla Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongría |
| Membre de | |
| Professors | Enrique Pérez Comendador |
| Família | |
| Cònjuge | Antonio Cano Correa |
Biografia
Va iniciar els seus estudis artístics a l'Escola d'Arts i Oficis de Granada poc després d'acabada la Guerra Civil el 1939.[1]
Encara que inicialment es va inclinar pels estudis de brodat, el contacte amb altres alumnes de l'escola com el pintor Miguel Pérez Aguilera o l'escultor i imatger, Nicolás Prats López, que ingressarien en els estudis de Belles arts a Madrid, li va inclinar a preparar el seu ingrés a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, al mateix temps que treballava en un taller d'escultura en el policromat d'imatges.[1] Finalment, es va incorporar a l'escola madrilenya per al curs acadèmic 1940-41, gràcies als seus ingressos i a una beca de l'ajuntament de la seva ciutat natal. Allí va estudiar pintura i va descobrir, de la mà d'Enrique Pérez Comendador, la seva inclinació per l'escultura.[1] Casada el 1944 amb l'escultor Antonio Cano Correa (1909-2009), quan aquest va guanyar la plaça de catedràtic a l'Escola Superior de Belles arts Santa Isabel d'Hongria de Sevilla, es trasllada a la ciutat andalusa on va començar a treballar com a auxiliar en la càtedra de Modelatge de la mateixa acadèmia,[1][2] plaça a la qual va accedir anys després i va seguir en la mateixa quan els estudis de Belles arts van passar a dependre de la Universitat de Sevilla.[1]
Sobre el seu estil i obra, s'ha ressaltat «la seva estètica i bellesa de les formes i els volums, carregats de ritme, proporció i harmonia»[4] «on predomina l'interès per la figura humana». Per la seva banda, Juan Manuel Miñarro destaca la seva qualitat com a artista i com a docent, «capaç de transmetre molt bé l'ofici», el també pintor i escultor, Ricardo Suárez, remarca la seva expressivitat amb el fang, la pedra i el gran domini de la volumetria; i el catedràtic Emilio Gómez Piñol valora la gran qualitat del conjunt de la seva obra.[2]
La seva obra es pot trobar exposada en el Museu Contemporani de Madrid, Cercle de Belles arts, biblioteca de la Universitat de Granada o el Museu de Belles arts de Sevilla.[4]
Entre els premis obtinguts es troba la Medalla del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1949) o el Premio Nacional de Escultura (1951). Estava en possessió de la Medalla d'Honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts Santa Isabel d'Hongria i la Medalla d'Or de Granada. A més, va ser acadèmica corresponent de la Reial de Sant Fernando i de nombre de l'Acadèmia de Belles arts sevillana.
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
