Carme Gombau i Vilasís
cantant d'òpera i professora de cant catalana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Carme Gombau i Vilasís (1902 - Barcelona, 18 d'abril de 1991)[1] fou una cantant d'òpera[2] i professora de cant catalana.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1902 ![]() |
Mort | 18 abril 1991 ![]() Barcelona ![]() |
Formació | Conservatori Superior de Música del Liceu ![]() |
Activitat | |
Ocupació | cantant d'òpera, catedràtica ![]() |
Veu | Soprano ![]() |
Instrument | Veu ![]() |
Filla de Tomàs Gombau i Eulàlia Vilasís i Macaya.[3] Va estudiar música al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, amb Joan Lamote de Grignon i Josep Barberà. El 1930 es va traslladar a París a estudiar a l'École Normal de Musique i al Conservatori rus.[4] El 1933 va guanyar un concurs internacional de cant a Viena, i a partir d'aleshores va iniciar una important carrera als escenaris d'arreu d'Europa i d'Espanya. Entre els anys 1929 i 1937 va col·laborar assíduament en les vetllades de l'Associació Obrera de Concerts, fundada a iniciativa de Pau Casals. El 1934 va actuar en l'estrena al Gran Teatre del Liceu de l'òpera Euda d'Uriac (no fou l'estrena absoluta de l'obra), al costat d'Hipòlit Lázaro,[5] una obra amb música d'Amadeu Vives i lletra d'Àngel Guimerà.
Les seves actuacions al Liceu van continuar després de la guerra civil espanyola, sent l'última la de la temporada 1950-1951, quan va intervenir en Norma de Vincenzo Bellini i Parsifal de Wagner.[6]
En 1952 va formar part del Quartet Volcal Studium,juntament amb Bartomeu Bardagí, Maria Ambronia i Josep Guinart.[7]
També va col·laborar, entre altres, amb la Banda Municipal de Barcelona. Va ser professora de l'Escola Vidiella,[8] fundada per Carlota Giró a Barcelona després de la mort del pianista Carles Vidiella.[9] Més tard va ser professora de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu.[10]