Carl von Linné
científic, naturalista, botànic i zoòleg suec / From Wikipedia, the free encyclopedia
Carl Nilsson o Carl Linnaeus,[a 1] llatinitzat com a Carolus Linnaeus i també conegut després del seu ennobliment com a Carl von Linné (Råshult, Småland, Suècia, 23 de maig[a 2] del 1707-Uppsala, Suècia, 10 de gener de 1778 als 71 anys),[2] fou un botànic, científic, metge i zoòleg suec que establí els fonaments del sistema modern de la nomenclatura binomial. És considerat el pare de la taxonomia moderna i conegut com un dels pares de l'ecologia moderna.
Per a altres significats, vegeu «Carl von Linné el jove». |
Linné nasqué a la regió rural de Småland, al sud de Suècia. Realitzà gran part dels estudis superiors a la Universitat d'Uppsala i, cap al 1730, començà a impartir conferències sobre botànica. Visqué a l'estranger entre el 1735 i el 1738, i a Holanda estudià i publicà una primera edició del seu Systema Naturae; en tornar a Suècia, es convertí en professor de botànica a Uppsala. Durant la dècada del 1740, dugué a terme diverses expedicions a través de Suècia per trobar i classificar plantes i animals. A les dècades del 1750 i del 1760, continuà recollint i classificant animals, plantes i minerals, i publicà diversos volums sobre el tema.
Com tots els científics contemporanis d'ell, Linné va ser creacionista. Tot i així, va introduir els criteris de classificació dels éssers vius que avui són universals, sense per això establir relacions evolutives entre les diverses espècies.[3]
Al moment de la seva mort, era reconegut com un dels científics més importants de tot Europa. El filòsof suís Jean-Jacques Rousseau li envià el missatge: «Digueu-li que no conec cap home més gran sobre la faç de la Terra».[4] L'escriptor alemany Goethe escrigué: «Amb l'excepció de Shakespeare i Spinoza, no conec ningú, entre els que ja no viuen, que m'hagi influït més intensament».[4] L'autor suec Strindberg escrigué: «Linné era en realitat un poeta que acabà esdevenint naturalista».[5] Entre altres reconeixements, Linné ha estat anomenat Princeps Botanicorum ('príncep dels botànics'), «El Plini del Nord» i «El segon Adam».[6]
El 1959, Linné fou designat lectotip d'Homo sapiens,[7] cosa que significa que, segons les regles de nomenclatura, Homo sapiens fou definit de manera vàlida com l'espècie d'animal a la qual pertanyia Linné.