Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß escolteu-ho (?·pàg.), Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855),[1] fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica. Conegut de vegades com a Princeps mathematicorum[2] (en llatí, «el Príncep dels matemàtics» o «el Primer dels matemàtics») i el «més gran matemàtic des de l'antiguitat», Gauss ha tingut una influència destacable en molts camps de la matemàtica i de la ciència, i se'l considera un dels matemàtics més influents de la història.[3] De les matemàtiques en deia que eren "la reina de les ciències".[4]
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Carl Friedrich Gauß retrat de C.A. Jensen |
|
Naixement | (de) Johann Carl Friedrich Gauß 30 abril 1777 Brunsvic (Sacre Imperi Romanogermànic)
|
---|
Mort | 23 febrer 1855 (77 anys) Göttingen (Confederació Germànica)
|
---|
Sepultura | Albanifriedhof 51° 31′ 55″ N, 9° 56′ 31″ E |
---|
Residència | Regne de Hannover Brunsvic |
---|
Formació | Universitat de Göttingen (1795–1798) Universitat de Helmstedt Universitat Tècnica de Brunsvic |
---|
Tesi acadèmica | Demonstratio nova theorematis omnem functionem algebraicam rationalem integram unius variabilis in factores reales primi vel secundi gradus resolvi posse (1799 ) |
---|
Director de tesi | Johann Friedrich Pfaff |
---|
|
Camp de treball | Teoria de nombres, àlgebra, anàlisi matemàtica, geometria diferencial, electrostàtica, òptica, matemàtiques, mecànica, astronomia, geodèsia, física i electromagnetisme |
---|
Ocupació | matemàtic, agrimensor, professor d'universitat, estadístic, físic, astrònom, escriptor científic, geofísic, científic |
---|
Ocupador | Universitat de Göttingen |
---|
Membre de | |
---|
Professors | Johann Christian Martin Bartels |
---|
Alumnes | Farkas Bolyai, August Ferdinand Möbius, Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, Gustav Robert Kirchhoff, Heinrich Christian Schumacher i Gustaf Svanberg |
---|
Influències | |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Friedrich Bessel, Julius Wilhelm Richard Dedekind, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Heinrich Christian Schumacher, Christian Ludwig Gerling, Johann Benedict Listing, Karl Georg Christian von Staudt, Moritz Ludwig George Wichmann, Sophie Germain, Moritz Abraham Stern, Friedrich Wilhelm Spehr (en) , Karl Heinrich Gräffe, Ernst Friedrich Wilhelm Klinkerfues (en) i Johann Encke |
---|
Localització dels arxius | |
---|
|
Cònjuge | Friederica Wilhelmine Waldeck Johanna Osthoff |
---|
Fills | Eugene Gauss () Friederica Wilhelmine Waldeck Wilhelmine Gauss () Johanna Osthoff Joseph Gauß () Johanna Osthoff Therese Gauss () Friederica Wilhelmine Waldeck |
---|
Pares | Gebhard Dietrich Gauss i Dorthea Benze |
---|
|
Signatura |
|
|
Tanca
Gauss fou un nen prodigi. Hi ha moltes anècdotes referents a la seva precocitat d'infant. Feu els primers descobriments matemàtics innovadors quan encara era adolescent. Completà les Disquisitiones arithmeticae, la seva obra magna, el 1798, a l'edat de 21 anys, tot i que no van ser publicades fins al 1801. Aquesta obra fou fonamental per a consolidar la teoria de nombres com a disciplina, i influeix en aquest camp fins a l'actualitat.