![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Parlament_de_les_Balears._Sala_de_les_Cari%25C3%25A0tides_%25284%2529.jpg/640px-Parlament_de_les_Balears._Sala_de_les_Cari%25C3%25A0tides_%25284%2529.jpg&w=640&q=50)
Cariàtide
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una cariàtide és una columna en forma d'estàtua femenina que té una funció estructural[1] en aguantar el pes de la coberta amb el cap.[2] Els primers exemples coneguts es van trobar a Delfos i d'allà la moda es va estendre al territori grec i va trobar la seva màxima popularitat amb els romans.[3] Van tornar de moda des del Renaixement i en l'arquitectura barroca i neoclàssica.[4] La cariàtide «la bugadera» de Gaudí al Park Güell n'és un exemple modernista.[1]
En documents grecs contemporanis de la construcció de l'Erectèon (409 aC) es parla de kórai (nenes o verges).[3] La paraula cariàtide és relativament recent tot i provenir del grec antic (Καρυάτις, plural: Καρυάτιδες). La ciutat de Caryae tenia un temple dedicat a Àrtemis Caryatide i un festival molt antic durant el qual dones ballaven en honor de la deessa. És probablement aquest ball que va inspirar la paraula.[5]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Parlament_de_les_Balears._Sala_de_les_Cari%C3%A0tides_%284%29.jpg/640px-Parlament_de_les_Balears._Sala_de_les_Cari%C3%A0tides_%284%29.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Erechtheum_porch.jpg/640px-Erechtheum_porch.jpg)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Parlament_Wien_-_Seitenfl%C3%BCgel_mit_Karyatiden_%28Detail%29.jpg/640px-Parlament_Wien_-_Seitenfl%C3%BCgel_mit_Karyatiden_%28Detail%29.jpg)
El primer esment escrit del mot "cariàtide" es troba en una explicació tardana del romà Vitruvi (segle i aC) que no té cap credibilitat.[5] Al seu tractat De arquitectura escriu que «arquitectes han de conèixer la història»[6] i explica que el mot provindria de la ciutat de Caryae a Lacònia. Durant la invasió persa, després de la Batalla de les Termòpiles (480 aC), es van aliar als perses; quan aquests foren derrotats i expulsats pels grecs, la ciutat fou arrasada, els homes massacrats i les dones empresonades. Artistes haurien esculpit des d'aleshores dones portant càrrecs, com a símbol del càstig perpetu de les traïdores de la pàtria.[3] L'ús arquitectònic de columnes amb forma femenina, però, és molt anterior al conflicte bèl·lic.[5]