Cap d'estat de la Unió Soviètica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Constitució de la Unió Soviètica va establir l'òrgan de màxima autoritat de l'estat en la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS): el cap d'estat. El president del Presidium del Soviet Suprem, i el càrrec anterior de president del Comitè Executiu Central (CEC) del Congrés dels Soviets, que es va reorganitzar el 1938, tenia poders principalment cerimonials.[1] Llavors, mentre que el cap d'estat tenia molts poders de iure, en tenia molt pocs de facto.
La Unió Soviètica va establir-se el 1922. No obstant això, el 1924 es va aprovar la primera Constitució del país. Abans, la Constitució de 1918 de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia s'havia adoptat com la Constitució de facto de l'URSS. D'acord amb la Constitució de 1918, el Comitè Executiu Central de Totes Les Rússies (CEC), presidit pel cap d'estat, tenia el poder de determinar les qüestions d'ingressos i impostos del pressupost de l'estat i determinar el que aniria als soviets locals. El CEC també podia limitar els impostos.[2] En els períodes entre convocatòries del Congrés dels Soviets, el CEC mantenia el poder suprem.[3] En els períodes entre sessions del Congrés dels Soviets, el CEC fou responsable de tots els seus assumptes.[4] El CEC i el Congrés dels Soviets van ser reemplaçats pel Presidium i el Soviet Suprem en diverses esmenes fetes a la Constitució de 1936, el 1938.[5]
El Soviet Suprem era l'òrgan suprem del poder de l'estat i era l'únic òrgan que mantenia el poder legislatiu en la Unió Soviètica. Les sessions del Soviet Suprem es convocaven pel Presidium dues vegades l'any; no obstant això, podien convocar-se sessions especials a les ordres d'una República de la Unió. En el cas que hi hagués un desacord entre el Soviet de la Unió i el Soviet de les Nacionalitats, el Presidium podia formar una comissió de conciliació. Si aquesta comissió no anava bé, el Presidium podia dissoldre el Soviet Suprem i convocar noves eleccions. El president del Presidium del Soviet Suprem, juntament amb el primer i altres quinze vicepresidents van ser, segons la Constitució soviètica de 1977, triats pels diputats del Soviet Suprem.[6] Igual que amb el CEC en el govern de Iósif Stalin, el president del Presidium va tenir molt poc poder de facto després de la mort de Stalin perquè el poder suprem va donar-se al líder del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).[7]
El 1990, va establir-se el càrrec de president de la Unió Soviètica que seria, d'acord amb la Constitució alterada, triat pel poble soviètic mitjançant el vot directe i secret. No obstant això, el primer president el van triar el Congrés dels Diputats del Poble.[8] A causa de la dissolució de la Unió Soviètica les eleccions nacionals al càrrec de president mai es van dur a terme. Per a ser elegit per al càrrec la persona havia de ser ciutadà soviètic, major de trenta-cinc anys i menor de seixanta-cinc. La mateixa persona no exercir de president durant més de dues legislatures.[9] La presidència va ser el càrrec més alt de l'estat i el més important en la Unió Soviètica per influència i reconeixement, eclipsant el primer ministre i secretari general del PCUS. Amb l'establiment de la presidència, el poder executiu fou compartit entre el president i el primer ministre. La Presidència va rebre amplis poders, tals com la responsabilitat de la negociació dels membres del Gabinet de Ministres amb el Soviet Suprem; no obstant això, el primer ministre va ser l'encarregat de gestionar la nomenklatura i els assumptes econòmics.[10][11]