Canyís
material de construcció lleuger fet teixint branques primes / From Wikipedia, the free encyclopedia
El canyís[1] o canyissa,[2] és un material de construcció lleuger fet teixint branques primes (ja siguin senceres o, més habitualment, esqueixades) o llistons verticals entre estaques per formar una xarxa teixida. Ha estat generalment usat per fer tanques per delimitar el terreny o el maneig del bestiar. El canyís pot fabricar-se com a panells solts, amb espais entre cada armadura de fusta per fer panells de farciment, o pot ser feta in situ per formar el conjunt d'una tanca o paret. La tècnica es remunta a temps neolítics.[3]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Tacuinum_Sanitatis-cabbage_harvest.jpg/320px-Tacuinum_Sanitatis-cabbage_harvest.jpg)
![]() |
Per a altres significats, vegeu «senill». |
S'utilitza per conformar la subestructura del bahareque, un material de construcció compost utilitzat per a la fabricació de murs, en els quals el canyís s'empastifa amb un material aglutinant, generalment amb algun o alguns dels següents materials: fang, argila, sorra, fem o palla. El bahareque s'ha utilitzat durant almenys 6000 anys, i segueix sent un important material de construcció en moltes parts del món. Aquest procés és similar al material més modern de llistons i guix, un material de construcció comuna per a superfícies de parets i sostres, en els quals es cobreixen una sèrie de tires de fusta clavades amb guix allisat en una superfície plana. Molts edificis històrics inclouen la construcció de tova i fang, i la tècnica és cada vegada més popular a les zones més desenvolupades de baix impacte, tècnica de construcció sostenible.