constel·lació From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Llebrers (Canes Venatici) és una constel·lació de l'hemisferi nord, situada entre les de l'Óssa Major, el Bover i la Cabellera de Berenice. L'astre principal d'aquesta constel·lació és l'estel doble Cor Caroli (α Canum Venaticorum), situat a uns 130 anys llum de la Terra,[1] s'hi poden observar 59 estels a ull nu.[2] Conté un gran nombre d'objectes de l'espai profund, principalment galàxies, però també un cúmul globular molt important, el cúmul Messier 3.[3]
Llebrers | |
---|---|
Nom en llatí | Canes Venatici |
Abreviatura | CVn |
Genitiu | Canum Venaticorum |
Simbologia | els Llebrers |
Ascensió recta | 13 |
Declinació | +40 |
Àrea | 465 graus quadrats Posició 38 |
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 1 |
Estel més brillant | Cor Caroli (α CVn) (2,90m) |
Meteors | cap |
Limita amb | Ossa Major Cabellera de Berenice |
Visible a latituds entre +90° i −40°. Durant el mes de maig a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. |
Aquesta constel·lació va ser creada per l'astrònom polonès Johannes Hevelius (1611 – 1687), en separar-la de l'Óssa Major, a la seva obra Prodromus Astronomiae datada el 1687 i publicada pòstumament per la seva esposa l'any 1690.[4][5] Se suposa que representen els gossos de caça Chara[6] i Asterion,[7] agafats amb una corda pel Bover, fill de Zeus,[8] perseguint la nimfa Cal·listo convertida en óssa (l'Óssa Major).[9]
Sistema binari Canum Venaticorum: format pels estels α¹ Canum Venaticorum (α¹CVn) i α² Canum Venaticorum (α²CVn), es troba a uns 110 anys llum. α¹ és un estel nan groc-blanc de tipus F0 d'una magnitud aparent de +5,49 mentre que α², molt més brillant, és un estel nan blanc de tipus A0 amb una magnitud aparent de +2,84. Aquest segon estel és conegut pel nom de Cor Caroli (cor de rei) en honor de Carles I d'Anglaterra i és variable, essent un dels prototips d'estels variables, conegut com a variables Alpha² Canum Venaticorum. Representa el gos Asterion.[10]
β Canum Venaticorum (β CVn): és un estel nan groc de tipus G0 com el Sol, essent l'estel més proper de la constel·lació, es troba a 27 anys llum. Representa el gos Chara.[10]
Y Canum Venaticorum (Y CVn): és un estel de carboni de tipus C7, que és variable semiregular i que normalment no es pot veure degut a la seva magnitud aparent inferior a +10, però cada 157 pot brillar amb una magnitud aparent d'entre +5,30 i +4,99. Es caracteritza per ser un dels estels més vermells del cel. També és el més gran de la constel·lació amb un diàmetre 277 D☉ (vegades el del Sol). L'astrònom italià Angelo Secchi (1818 – 1878) li va donar el nom de la Superba.[10]
El 29 d'abril de 2009, l'observatori espacial Swift, dedicat a la detecció d'esclats de raigs gamma, va detectar a la constel·lació dels Llebrers l'esclat més distant mai detectat, va rebre el nom de GRB 090429B. Es troba tan allunyat que la radiació que rebem va se emesa quan l'univers era molt jove,[2] s'ha calculat que va ser generada quan l'univers tenia 520 milions d'anys, a una distància de 13,14 bilions d'anys llum.[16]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.