Canceller d'Àustria
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Canceller de la República d'Àustria (Bundeskanzler der Republik Österreich) és el Cap de Govern d'Àustria, nomenat pel President de la República i vist com el cap executiu de facto del país. El Canceller presideix i llidera el Govern Federal, el qual també inclueix el Vicecanceller i els Ministres.[1]
Titular | Karl Nehammer des del 5 desembre 2021 | ||||
---|---|---|---|---|---|
Residència | Cancelleria austríaca | ||||
Nomenat per | President d'Àustria | ||||
Jurisdicció | Àustria | ||||
Estat | Àustria | ||||
Creació | 10 novembre 1920 | ||||
Suplent | Vicecanceller d'Àustria | ||||
Llista | Canceller d'Àustria | ||||
Lloc web | bundeskanzleramt.gv.at |
Després de la primera guerra mundial, l'Assemblea Nacional Provisional establí el càrrec el 30 d'octubre de 1918 amb el nom de Canceller d'Estat de la República de l'Àustria alemanya i el seu primer titolar, Karl Renner (PSDTA), fou nomenat pel Consell d'Estat. Més tard, quan les potències aliades prohibiren la unió entre l'Àustria alemanya i la República de Weimar,[2] el país esdevingue la federal Primera República Austríaca i el càrrec fou renomenat de Canceller d'Estat a Canceller Federal. El primer Canceller Federal fou Michael Mayr (PSC). Onze Cancellers Federals serviren sota la Primera República fins que el Canceller Engelbert Dollfuß (PSC) proclamà l'Estat Federal d'Àustria.[3] Després de l'assassinat de Dollfuß per nazis descontrolats,[4] Kurt Schuschnigg el succeí com a Canceller.[5] Uns anys després, Schuschnigg seria succeït per Arthur Seyss-Inquart, un nacionalsocialista que ostentà el càrrec per dos dies abans de l'Anschluss.[6]
Sota el règim nacionalsocialista, Àustria va perdre el seu sistema pròpi de govern republicà i fou administrada pel Reichsstatthalter Seyss-Inquart entre els anys 1938 i 1939, el Reichskommissar Josef Bürckel[7] entre 1939 i 1940 i el Reichsstatthalter Baldur von Schirach[8] entre el 1940 i 1945. Per a l'any 1940, el país va predre completament la seua independència i fins i tot el seu nom, passant a ser l'Ostmark, una divisió interna l'Alemanya nazi.[9][10] Després de la liberació de Viena i de la capitulació d'Alemanya l'any 1945, Àustria va reprendre el seu el sistema republicà de govern de 1918.[11] No obstant això, Àustria continuà sota l'ocupació dels "aliats" fins a l'any 1955,[12] romanent la sobirania del país en mans de la Comissió Aliada de Control.
Des de la creació de la república, el Partit Popular d'Àustria (PPA) i el Partit Socialdemòcrata d'Àustria (PSA) han dominat la política austríaca; el PPA (i el seu predecessor, el Partit Socialcristià) han liderat 19 governs i ha particitat com a soci minoritari en 8 més, mentre que el PSA (antic PSDTA) ha encapçalat 11 gabinets i ha exercit com a monoria en 5. A més, hi han hagut 7 partits que mai han arribat a la cancelleria però han participat en diversos governs de coalició: el Partit Popular de la Gran Alemanya (PPGA) en cinc, el Partit de la Llibertat d'Àustria (PLA) i la Lliga Rural (LR) en quatre, el Front Patriòtic (FP) en dos, i Els Verds (EV), l'Aliança per al Futur d'Àustria (AFA) i el Partit Comunista d'Àustria (PCA) en un. Fins a la data (2023), Bruno Kreisky (PSA) ha estat el Canceller que més temps ha exercit el càrrec, amb més de 13 anys, mentre que Arthur Seyss-Inquart (NSDAP) ha estat el més breu al càrrec, amb només dos dies.