Recinte Mundet
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Recinte de les llars Mundet és un espai emplaçat als voltants de la serra de Collserola on es troben el campus universitari de la Universitat de Barcelona i diversos serveis educatius i socials de la Diputació de Barcelona. El Recinte Mundet és un espai situat en el barri de Montbau, al districte barceloní d'Horta-Guinardó, de 14,21 hectàrees, 6 de les quals són bosc i 60.868 m2 construïts, la resta s'utilitza per a vials, camins, carreteres i pàrquings. A la vora del recinte s'hi troben el Velòdrom d'Horta i el Parc del Laberint d'Horta.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Conjunt d'edificis  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Horta-Guinardó (Barcelonès) | |||
| ||||
-08019-2845.jpg)
Des dels primers testimonis medievals fins avui les situacions i els usos que ha viscut l'espai ocupat pel Recinte Mundet han estat molt diversos. En els orígens medievals de la contrada, el terreny era predominat per les diverses dependències parroquials i municipals, amb protagonisme de les masies i de les cases senyorials que delimiten el Recinte o que s'hi han acabat integrant, com ara can Duran (on es va construir el Palau de les Heures), can Tarrida, la torre dels Frares (on actualment es troba la Fundació Albà), la finca Pallós...Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939 el Palau de les Heures va servir de residència del president Companys, que havia marxat temporalment del seu pis de la Rambla de Catalunya, afectat per un bombardeig. També s'hi va construir un refugi antiaeri en forma de galeria que discorre sota el jardí posterior del palau. El túnel té uns 53 metres de longitud i va ser construït seguint la inclinació natural del terreny, amb una amplada d'entre 0,90 i 1,10 metres i d'uns gairebé 2,20 metres d'alçada.[1] Després de la Guerra l'actual edifici de Llevant va ser el camp de concentració de presoners d'Horta,[2] que juntament amb el de Montjuïc i el del Poblenou, constituïen els tres camps de presoners que hi va haver a Barcelona en la postguerra. L'any 1954, el president de la Diputació de Barcelona es lamentava de la necessitat de remodelació de la Casa de Caritat de la ciutat, que havia quedat obsoleta, i reflexionava sobre les dificultats per a la construcció d'un nou recinte. L'empresari empordanès Artur Mundet es va fer ressò d'aquesta demanda i, des de Mèxic, es va posar en contacte amb la institució per oferir una donació d'un milió de dòlars, 40 milions de pessetes de l'època, per a l'estudi i construcció d'unes noves instal·lacions a la Vall d'Hebron. Gràcies al seu patrocini, la Casa de la Caritat de Barcelona, també coneguda com a Llars Anna Gironella de Mundet, es va inaugurar el 14 d'octubre de 1957 pel general Franco,[3] amb un conjunt d'edificis moderns i ben preparats destinats a l'atenció d'orfes, ancians, necessitats i malalts, entre els quals es trobava l'església de les Llars Mundet. De l'atenció als interns se n'encarregava personal religiós, concretamente les Filles de la Caritat, que ja venien fent-ho des del 1880 a l'antic emplaçament del Raval. Hi varen romandre fins al 1994.[4]
L'actual Recinte Mundet es troba plenament integrat a la ciutat de Barcelona com una àrea de serveis als seus ciutadans. La Diputació de Barcelona ofereix serveis assistencials i sanitaris a les persones grans, i també té cura de centres escolars d'educació infantil, primària, secundària i especial. Aquesta funció educativa està transferida a l'Ajuntament de Barcelona, però és un servei que obre el Recinte Mundet a l'entorn, ja que ofereix places escolars als barris propers. També trobem el Centre Esportiu Municipal Mundet, una instal·lació esportiva municipal que gestiona la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (ACELL), a les quals els usuaris del campus tenen accés com a col·lectiu específic.
Degut a la gran quantitat de gent que diàriament passa pel recinte, l'any 2011 es va inaugurar de forma oficial el nou nomenclàtor de les cinc vies principals del recinte, ja que fins llavors l'orientació dels vianants s'havia de fer mitjançant el nom dels edificis. Les cinc vies s'anomenen avinguda d'Arturo Mundet, plaça d'Anna Gironella, plaça de Manuel Baldrich, carrer d'Olympe de Gouges i carrer d'Hipàtia d'Alexandria.[5]
Durant els anys de guerra civil (1936-1939) i la postguerra, la manca d'aliments i de combustible va fer que molts barcelonins anessin a Collserola a buscar llenya, una bona part de la qual consistia en soques de bruc i d'arboç. Després de la guerra, entre els anys 1941 i 1944 es varen plantar 80,6 hectàrees de pins, xiprers, cedres i altres coníferes. Amb la construcció de les Llars Anna Gironella de Mundet, entre els anys 1954 i 1957, es plantaren la majoria d'arbres de l'actual recinte.
Actualment no existeix flora silvestre, perquè són espècies que encara que puguin ser típiques de la serralada de Collserola, reben les atencions del servei de jardineria de la Diputació de Barcelona. A més, al campus hi trobem tant mostres de la vegetació pròpia de la zona, com arbres exòtics de terres llunyanes que es van portar al recinte durant la construcció del jardí romàntic del Palau de les Heures, de finals del segle xix, i durant la repoblació de l'arbreda en el moment de construcció de les Llars Mundet. La fauna del recinte està constituïda per una majoria d'espècies pròpies de la zona, juntament amb d'altres que hi han estat introduïdes, com és el cas de la cotorreta de pit gris.[1]
El Campus Mundet és des de 1995 un campus que acull les facultats de Psicologia i la Facultat d'Educació (que inclou els graus d'Educació Social, Mestre d'Educació Primària, Mestre d'Educació Infantil i Treball Social) de la Universitat de Barcelona, i també l'Institut de Ciències de l'Educació i l'Escola Superior d'Hoteleria i Turisme CETT-UB. Es troba al barri de Montbau, al districte barceloní d'Horta-Guinardó, en una zona on antigament s'hi trobaven les Llars Mundet. Està situat dins del recinte Mundet, i n'ocupa 14,21 hectàrees, 6 de les quals són de bosc, i 60.868 m² construïts.[6]
El Campus de Mundet és al Passeig de la Vall d'Hebron número 171. S'hi pot accedir en cotxe per la Ronda de Dalt, que passa per sota del Passeig de la Vall d'Hebron, o en autobús i metro. L'estació de Mundet és una estació de metro de la Línia 3 a l'entrada del recinte que precisament duu el nom del campus. A més, hi ha un autobús gratuït que circula per dins del recinte.
El seu entorn immediat, la serra de Collserola, i les zones extenses de jardins interiors el converteixen en un espai privilegiat.
En aquest campus, els aproximadament deu mil usuaris, entre alumnat, professorat i personal d'administració i serveis, conviuen amb centres d'ensenyament de la Diputació de Barcelona i amb les instal·lacions esportives de l'Ajuntament de Barcelona, gestionades per la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (ACELL), a les quals els usuaris del campus tenen accés com a col·lectiu específic.
Edificis
A dins del Campus trobem els següents edificis, amb els seus respectius usos:
- Edifici de Ponent: Facultat de Psicologia i Departaments de la Facultat de Psicologia, laboratoris, estabulari (edifici annex) i aules d'informàtica.
- Edifici de Migdia I: Facultat de Pedagogia, Facultat de Formació del Professorat, Institut de Ciències de l'Educació i laboratoris.
- Edifici de Migdia II: Aulari de Pedagogia.
- Edifici de Llevant: Biblioteca del Campus (àrees de l'Educació i Psicologia), bar i restaurant.
- Edifici del Teatre: Aula Magna i centre de Reprografia.
- Edifici de Calderes: Gimnàs.
- Palau de les Heures: Formació Continuada - Les Heures (Fundació Bosch Gimpera, UB)
Facultats
Centres adscrits
- Escola Superior d'Hoteleria i Turisme CETT-UB
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
