Campionat de Catalunya d'escacs

El Campionat de Catalunya d'escacs, màxima competició individual a Catalunya, organitzada per la Federació Catalana d'Escacs, es juga regularment des de la dècada dels 1920. Interromput per la Guerra Civil Espanyola, es va reprendre, ja amb periodicitat anual, a partir de 1943.

Campionat de Catalunya d'escacs

Tipus	torneig d'escacs
Organitzador	Federació Catalana d'Escacs
Localització  i  dates
Localització	Catalunya (Espanya) 41° 50′ 15″ N, 1° 32′ 16″ E
Estat	Espanya
Vigència	1905 –
Freqüència	anual

Quadre d'honor absolut

Miquel Albareda, 8 cops campió de Catalunya (1943, 1945, 1954, 1957, 1958, 1959, 1962 i 1963)

MI Àngel Martín (dreta), 6 cops campió de Catalunya (1974, 1979, 1980, 1984, 1997 i 2000)

GM Marc Narciso, 3 cops campió de Catalunya (1992, 1995, i 2011)

GM Jordi Magem, 2 cops campió de Catalunya (2008 i 2010)

GM Josep Manuel López, campió de Catalunya de 2009

GM Òscar de la Riva, 2 cops campió de Catalunya (1990 i 1992)

Any	Campió	Subcampió
1905[1]	Ferran Canon	Joaquim Montaner
1914[2]	Josep Puntas	Leopoldo de la Fuente
1921	Dr. Esteve Puig i Puig	Josep Puntas
1923[3]	Lluís G. Cortes	Josep Vilardebò i Picurena
1924	Plàcid Soler i Bordas	Rafael Domènech
1926	Josep Vilardebò i Picurena	Plàcid Soler i Bordas
1928	Josep Vilardebò i Picurena	Àngel Ribera i Arnal
1931	Plàcid Soler i Bordas	Jaume Casas i Casas
1933	Àngel Ribera i Arnal	Pere Cherta i Clos[4]
1935	Josep Vilardebò i Picurena	Dr Josep Vallvé Piñol
1943	Miquel Albareda i Creus	Agustí Ingelmo
1944	Rafael Llorens Llorens	Antonio Medina García
1945	Miquel Albareda i Creus	Antonio Medina García
1946	Rafael Llorens Llorens	Miquel Albareda i Creus
1947	Antonio Medina García	Joan Sola
1948	Romà Bordell	Miquel Albareda i Creus
1949	Antonio Medina García	Pere Cherta i Clos
1950	Antonio Medina García	Rafael Saborido i Carné
1951	Jaume Lladó Lumbera	Joan Sola
1952	Jaume Lladó Lumbera	Romà Bordell
1953	Romà Bordell	Miquel Albareda i Creus
1954	Miquel Albareda i Creus	Rafael Llorens Llorens
1955	Jaume Lladó Lumbera	Miquel Farré i Mallofré
1956	Jaume Lladó Lumbera	Francesc Socias i Porcel
1957	Miquel Albareda i Creus	Miquel Farré i Mallofré
1958	Miquel Albareda i Creus	Àngel Ribera i Arnal
1959	Miquel Albareda i Creus	Jaume Lladó Lumbera
1960	Joaquim Serra i Margalef	Francesc Ballbé i Anglada
1961	Pere Puig i Pulido	Jaume Lladó Lumbera
1962	Miquel Albareda i Creus	Joaquim Serra i Margalef
1963	Miquel Albareda i Creus	Rafael Saborido i Carné
1964	Romà Bordell	Pere Puig i Pulido
1965[5]	Rafael Saborido i Carné	Miquel Albareda i Creus
1966	Rafael Saborido i Carné	Jaume Lladó Lumbera
1967	Jaume Lladó Lumbera	Josep Canals i Bacardit
1968[6][7][8][9][10]	Pere Puig i Pulido	Rafael Saborido i Carné
1969	Eduard Pérez	Vicenç Serrano
1970	Eduard Pérez	Vicenç Serrano
1971	Màxim Borrell i Vidal	Guillem Buxadé
1972	Joaquim Serra i Margalef	Pere Puig i Pulido
1973	Josep Monedero	Emili Simón i Padrós
1974	Ángel Martín González	Manel Pujol
1975	Emili Simón i Padrós	Josep Parés Vives
1976	Fermín Tejero Royo	Manel Pujol
1977	Jordi Ayza i Ballester	Josep Paredes
1978	Jordi Ayza i Ballester	Xavier Mateu i Palau
1979	Ángel Martín González	Alexandre Pablo Marí
1980	Ángel Martín González	Xavier Mateu i Palau
1981	Xavier Mateu i Palau	Alexandre Pablo Marí
1982	GM José Luís Fernández García[11]	Víctor Vehí Bach
1983	José Ponce Navalón	GM Alfonso Romero Holmes[12]
1984	MI Ángel Martín González	Alexandre Pablo Marí
1985	Joaquim Noria Silvestre	Jordi Estrella Vidiella
1986	Josep M. Gil González	MI Ángel Martín González
1987[13]	Antoni Gual Pascual	Josep Parés Vives
1988	Alexandre Pablo Marí	Joan Ll. Fernández
1989	Alexandre Pablo Marí	David García Ilundain
1990	Òscar de la Riva Aguado	Alexandre Pablo Marí
1991[14]	Josep Collado i Forner	Alexandre Pablo Marí
1992	Òscar de la Riva Aguado	MI Ángel Martín González
1992*	Marc Narciso Dublan	Alexandre Pablo Marí
1993	Víctor Vehí Bach	Joan Pomés Marcet
1994	Antoni Torrecillas Martínez	Ramón José
1995	Marc Narciso Dublan	Enric Fernández Aguado
1996	Arturo Vidarte Morales	Manel Granados Gómez
1997	MI Ángel Martín González	Michael Rahal
1998	Víctor Vehí Bach	Alexandre Pablo Marí
1999	Santiago Beltrán Rueda	Víctor Vehí Bach
2000	MI Ángel Martín González	Víctor Vehí Bach
2001	Antoni Gual Pascual	Santiago Beltrán Rueda
2002	Alfonso Jérez Pérez	Santiago Beltrán Rueda
2003	Guillem Baches García	Salvador Alonso Ibarbia[15][16]
2004[17]	Manel Granados Gómez	Antoni Gual Pascual
2005[18][19]	GM Viktor Moskalenko	MI Miguel Ángel Muñoz Pantoja
2006[20]	MI Josep Anton Lacasa Díaz	GM Viktor Moskalenko
2007[21]	GM Viktor Moskalenko	MF Santiago Beltrán Rueda
2008[22][23][24]	GM Jordi Magem i Badals	MI Jordi Fluvià Poyatos
2009[25][26][27][28]	GM Josep Manuel López Martínez	GM Jordi Magem i Badals
2010[29][30]	GM Jordi Magem i Badals	MI Joan Fluvià Poyatos
2011	GM Marc Narciso Dublan	MI Àlvar Alonso Rosell
2012[31][32][33]	MI Miguel Muñoz Pantoja	GM Marc Narciso Dublan
2013[34][35][36][37]	GM Orelvis Pérez Mitjans	GM Josep Manuel López Martínez
2014[38]	GM Àlvar Alonso Rosell	GM Marc Narciso Dublan
2015[39][40]	MI Hipòlit Asís Gargatagli	MI Robert Alomà Vidal
2016[41]	GM Àlvar Alonso Rosell	MI Hipòlit Asís Gargatagli
2017[42]	MI Hipòlit Asís Gargatagli	GM Marc Narciso Dublan
2018[43]	MI Hipòlit Asís Gargatagli	GM José Angel Guerra Méndez
2019[44]	GM José Angel Guerra Méndez	GM Miguel Muñoz Pantoja
2020	no celebrat per la Pandèmia de COVID-19
2021	GM Hipòlit Asís Gargatagli	MI Pere Garriga Cazorla
2022[45]	GM Levan Aroshidze	GM Àlvar Alonso Rosell

Nota: El 1992 van tenir lloc dos torneigs al mateix any.

Més cops campions

• 8 títols : Miquel Albareda i Creus
• 6 títols : Ángel Martín González
• 5 títols : Jaume Lladó Lumbera
• 3 títols : Antonio Medina García, Josep Vilardebò i Picurena, Marc Narciso Dublan, Romà Bordell i Hipòlit Asís Gargatagli

Quadre d'honor femení

Historial del campionat de Catalunya femení d'escacs:^[46]

Any	Campiona
1932[47]	Maria Lluïsa de Zengotita
1933	Maria Lluïsa de Zengotita
1935	Glòria Velat
1936	Glòria Velat
1942	Glòria Velat
1943	Glòria Velat
1944	Dolors Camats
1946	Júlia Maldonado
1949	Glòria Velat
1951	Sofia Ruíz
1952	Glòria Velat
1955	Anna Maria Navarro
1956	Pepita Ferrer Lucas
1957	Pepita Ferrer Lucas
1958	Pepita Ferrer Lucas
1959	Pepita Ferrer Lucas
1961	Maria Lluïsa Puget
1963	Júlia Maldonado
1964	Maria Rosa Ribes
1965	Júlia Maldonado Maria Rosa Ribes
1966	Júlia Maldonado
1967	Maria Rosa Ribes
1968	Maria Rosa Ribes
1969	Maria Rosa Ribes
1970	Maria Rosa Ribes
1971	Maria Rosa Ribes
1972	Maria Rosa Ribes
1973	Maria Rosa Ribes
1974	Maria Rosa Ribes
1975	Teresa Canela Giménez
1976	Teresa Canela Giménez
1977	Conxita Canela
1978	Teresa Canela Giménez
1979	Conxita Canela
1980	Conxita Canela
1981	Pepita Ferrer Lucas
1982	Teresa Canela Giménez
1983	Teresa Canela Giménez
1984	Celia Descarrega
1985	Teresa Canela Giménez
1986	Mònica Vilar López
1987	Mònica Vilar López
1988	Mònica Vilar López
1989	Mònica Vilar López
1990	Beatriz Alfonso Nogué
1991	Mònica Vilar López
1992	Inmaculada Hernando Rodrigo
1993	Dolors Anton
1994	Dolors Anton
1995	Mònica Vilar López
1996	Beatriu Alfonso
1997	Roser Moix
1998	Inmaculada Hernando Rodrigo
1999	Sílvia Folch
2000	Clara Orriols i Miró
2001	Inmaculada Hernando Rodrigo
2002	Inmaculada Hernando Rodrigo
2003	Yolanda Peñas Hernandez
2004	Laura Garcia Taberner
2005	Isaura Sanjuan Morigosa
2006	Ana Matnadze
2007	Alba Ventós Alfonso
2008[48]	Clara Orriols i Miró
2009[49][50]	Mireia Terrones Launes
2010	Carla Marín Benito
2011	Elisabet Ruiz Font
2012	Beatriz Alfonso Nogué
2013[51]	Elisabet Ruiz Font
2014[52]	Elisabeth Riera Morilla
2015[53]	Elisabeth Riera Morilla
2016[54]	Elisabeth Riera Morilla
2017[55]	MFF Laura Martín Pérez
2018[56]	Yolanda Castillo Escario
2019[57]	MFF Laura Martín Pérez

Més cops campiones

• 10 títols : Maria Rosa Ribes
• 6 títols : Glòria Velat, Teresa Canela i Mònica Vilar
• 5 títols : Pepita Ferrer
• 4 títols : Inmaculada Hernando, Júlia Maldonado
• 3 títols : Contxita Canela, Beatriu Alfonso i Elisabeth Riera

Notes i referències

1. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.18: Al campionat, amb 24 jugadors, no hi van participar els millors de l'època
2. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.20: Aquest va ser, en realitat, el III Campionat de Barcelona, organitzat entre d'altres per Valentí Marín i Josep Paluzie, i en el qual no hi participaven els millors jugadors catalans del moment
3. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.22: Campionat organitzat pel Club d'Escacs Barcelona, atès que encara no existia la Federació Catalana d'Escacs
4. Martín: FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, pàg.87: Guanyaren el campionat Ribera i Cherta ex aequo
5. Notícia prèvia al torneig El Mundo Deportivo 04/07/1965 (castellà) [Consulta 15 desembre 2009]
6. Notícia després de la 3a ronda^{[Enllaç no actiu]} El Mundo Deportivo 22/03/1968 (castellà) [Consulta 15 desembre 2009]
7. Notícia després de la 4a ronda El Mundo Deportivo 30/03/1968 (castellà) [Consulta 15 desembre 2009]
8. Notícia després de la 5a ronda] El Mundo Deportivo 111/04/1968 (castellà) [Consulta 15 desembre 2009]
9. Notícia després de la 8a ronda El Mundo Deportivo 10/05/1968 (castellà) [Consulta 15 desembre 2009]
10. Notícia després de la 9a ronda El Mundo Deportivo 17/05/1968 (castellà) [Consulta 15 desembre 2009]
11. Gran Mestre des de 1986, quan va participar (i guanyar) al Campionat de Catalunya absolut de 1982 era Mestre Internacional.
12. Gran Mestre des de 1995, quan va disputar el Campionat de Catalunya absolut de 1983 no tenia encara cap títol internacional, i estava en edat juvenil. Va obtenir el títol de Mestre Internacional dos anys més tard, en ser subcampió d'Europa juvenil a Groningen 1985.
13. Absolut de Catalunya 1987 El Mundo Deportivo, 23/04/1987 (castellà)
14. Notícia del Campionat de Catalunya absolut El Mundo Deportivo 22/12/1990 (castellà)
15. «FCE: Classificació final i desempats del Campionat de Catalunya absolut 2003». Arxivat de l'original el 1 de juliol 2010. [Consulta: 14 desembre 2009].
16. Salvador Alonso fou 5è a la classificació final, però els classificats en 2n, 3r, i 4t lloc eren estrangers.
17. «FCE: Classificació final i desempats del Campionat de Catalunya absolut 2004». Arxivat de l'original el 21 de juny 2009. [Consulta: 14 desembre 2009].
18. «AjedrezND: Rondes i resultats del Campionat de Catalunya absolut 2005». [Consulta: 14 desembre 2009].(castellà)
19. En aquesta edició els tres primers classificats eren estrangers. El primer català fou l'MI Manel Granados Gómez, campió de l'edició anterior, i que fou qui aconseguí plaça per al Campionat d'Espanya i per a la selecció catalana d'escacs
20. «AjedrezND: Rondes i resultats del Campionat de Catalunya absolut 2006». [Consulta: 23 novembre 2009].(castellà)
21. «Chess-results: Rondes i resultats del Campionat de Catalunya absolut 2007». [Consulta: 23 novembre 2009].(castellà)
22. Resultats a Web oficial (FCE) «Absolut de Catalunya 2008». Arxivat de l'original el 21 d'abril 2008. [Consulta: 20 novembre 2009].
23. Detall del torneig «Absolut de Catalunya 2008». Arxivat de l'original el 22 de desembre 2009. [Consulta: 20 novembre 2009]. (castellà)
24. Taula de creuaments, detall de resultats, i detall de rondes «Chessresults.com». [Consulta: 20 novembre 2009]. (anglès)
25. AjedrezND. «Campionat de Catalunya absolut 2009». [Consulta: 19 novembre 2009].
26. Web oficial (FCE) «Absolut de Catalunya 2009». Arxivat de l'original el 26 de maig 2009. [Consulta: 20 novembre 2009].
27. Detall del torneig «Absolut de Catalunya 2009». Arxivat de l'original el 22 de desembre 2009. [Consulta: 20 novembre 2009]. (castellà)
28. Taula de creuaments, detall de resultats, i detall de rondes «Chessresults.com». [Consulta: 20 novembre 2009]. (anglès)
29. «Campionat de Catalunya absolut 2010, creuaments». Federació Catalana d'Escacs. Arxivat de l'original el 2011-12-04. [Consulta: 21 novembre 2011].
30. «Campeonato Individual Absoluto de Cataluña 2010» (en castellà). Societat Coral Colón de Sabadell, 23-08-2010. [Consulta: 5 maig 2012].
31. «Campionat de Catalunya absolut 2012, creuaments i resultats». Federació Catalana d'Escacs. Arxivat de l'original el 2012-05-18. [Consulta: 23 maig 2012].
32. «Miguel Muñoz es el ganador del Campeonato de Cataluña 2012» (en castellà). chessdom.com, 19-05-2012. Arxivat de l'original el 2013-05-10. [Consulta: 23 maig 2012].
33. «Butlletí electrònic de la Federació Catalana d'Escacs, número 24». FCE, 01-05-2012. [Consulta: 25 maig 2012].
34. «Orelvis Pérez s'imposa a la final». Butlletí d'Escacs. Federació Catalana d'Escacs, 01-05-2013. [Consulta: 13 juny 2013].
35. «Campionat de Catalunya Absolut 2013». Chess-results.com. [Consulta: 13 juny 2013].
36. Kaufmann, David. «Orelvis Pérez gana el campeonato de Cataluña absoluto» (en castellà). chesslive.com, 11-05-2013. Arxivat de l'original el 2013-06-14. [Consulta: 13 juny 2013].
37. «Orelvis Pérez es el Campeón Catalán de 2013» (en castellà). chessdom.com, 13-05-2013. Arxivat de l'original el 2013-06-11. [Consulta: 13 juny 2013].
38. «Àlvar Alonso campió de Catalunya Absolut 2014». Lloc web de la Federació Catalana d'Escacs. Arxivat de l'original el 2014-05-21. [Consulta: 21 maig 2014].
39. «Hipolito Asís nou Campió de Catalunya Absolut». escacs.cat. [Consulta: 9 maig 2015].
40. «Resultats Campionat de Catalunya absolut». chess-results.com. [Consulta: 9 maig 2015].
41. «Àlvar Alonso nou Campió de Catalunya Absolut». escacs.cat. [Consulta: 7 maig 2016].
42. «Hipólito Asís, Campió de Catalunya Absolut 2017». [Consulta: 6 maig 2017].
43. «Campionat Absolut 2018, Hipólito Asís revalida el títol». [Consulta: 21 juny 2018].
44. «Campionat de Catalunya absolut 2019». chess results. [Consulta: 5 gener 2020].
45. «Levan Aroshidze i Joana Ros, campions de Catalunya». Federació Catalana d'Escacs, 03-11-2022 [Consulta: 5 novembre 2022].
46. «Historial Campionat de Catalunya femení». escacs.cat. [Consulta: 27 gener 2015].
47. Salvo, Roger. «Escacs femenins a Catalunya». axiomarsg.blogspot.com, 05-01-2014. [Consulta: 30 desembre 2019].
48. Classificació final i quadre de creuaments, absolut femení 2008 El torneig es disputà a 6 rondes, entre 27 i 30-12-2009 a l'Hotel Marvel de Coma-ruga
49. Campionat celebrat a Castelló d'Empúries, del 27 al 30 de desembre de 2009.
50. Chessresults: Resultats i classificació [Consulta 03 gener 2010]
51. «Resultats i classificació Campionat femení del 2013». Chess-results.com. [Consulta: 1r febrer 2015].
52. «LXXII Final Campionat Femení de Catalunya - 2014». chess-results.com. [Consulta: 13 novembre 2014].
53. «73è Campionat de Catalunya femení». escacs.cat. [Consulta: 7 abril 2015].
54. «Elisabeth Riera Campiona de Catalunya per tercer any». escacs.cat. [Consulta: 28 març 2016].
55. «CAMPIONAT DE CATALUNYA FEMENI 2017». [Consulta: 17 abril 2017].
56. «Yolanda Castillo, Campiona del Femení de Catalunya 2018». [Consulta: 21 juny 2018].
57. «CAMPIONAT DE CATALUNYA FEMENI 2019». [Consulta: 5 gener 2020].

Bibliografia

• Martín González, Àngel; López Manzano, Antonio. Federació Catalana d'Escacs. FCE: 75 Anys d'Història 1925-2000, 2001, p. 367 pàg.. ISBN 84-607-1908-1.

Vegeu també

• Federació Catalana d'Escacs
• Història dels escacs a Catalunya

Enllaços externs

• «Historial del Campionat de Catalunya d'escacs masculí». Federació Catalana d'Escacs. [Consulta: 27 octubre 2020].
• «Historial del Campionat de Catalunya d'escacs femení». Federació Catalana d'Escacs. [Consulta: 24 març 2016].