El Campionat d'Europa d'escacs per equips és un torneig d'escacs internacional per equips a nivell europeu From Wikipedia, the free encyclopedia
El Campionat d'Europa d'escacs per equips (de vegades abreujat als textos i bases de dades amb l'acrònim ETCh) és un torneig d'escacs internacional per equips, al qual hi poden participar les seleccions les federacions de les quals estan localitzades a les zones 1.1 a 1.9, que coincideixen més o menys amb la definició més àmplia d'Europa feta servir per altres esdeveniments com el Festival de la Cançó d'Eurovisió i inclou Israel, Rússia i les antigues repúbliques de la Unió Soviètica. La competició és organitzada per la Federació Internacional d'Escacs (FIDE).
La idea fou concebuda a principis dels anys 1950, quan els organitzadors de torneigs d'escacs es varen adonar que calia un altre esdeveniment internacional per equips. En conseqüència, hom va dissenyar un campionat masculí que se celebraria cada quatre anys, amb la intenció d'emplenar els buits entre les Olimpíades d'escacs. En els darrers anys, el campionat ha crescut en importància i popularitat, i ha assolit molt de prestigi.
La primera final del campionat es va celebrar a Viena i Baden bei Wien del 22 d'agost al 28 d'agost de 1957. Va ser un doble round-robin i hi va haver una notable sorpresa quan es va produir la victòria de l'equip de Iugoslàvia sobre el poderós equip de l'URSS en el segon matx.
Durant els següents vint anys, els campionats se celebraren en intervals de quatre anys, tot i que el de Kapfenberg es va endarrerir un any. Des de 1977, els torneigs s'han anat celebrant en cicles d'aproximadament tres anys en funció del calendari. A partir de 1997 el cicle s'ha establert en dos anys. Un campionat femení, seguint el mateix cicle i seu que el masculí, es va establir a partir de Debrecen el 1992.
El format del campionat s'ha anat alterant des dels primers anys, per tal de permetre la participació d'un nombre creixent d'equips. En el primer campionat, només hi havia quatre places per a les finals, i per tant, alguns dels equips favorits no s'hi van classificar en les rondes preliminars. El 1973, a Bath, la competició havia augmentat els participants al doble hi havia 24 equips a les rondes preliminars, competint per vuit places a les finals. En canvi, en el mateix període, el nombre de taulers per equip es va reduir 10 a 8, per a reduir costos tant per l'organització com per a les federacions participants.
Des del 2000, el format ha canviat totalment, i està actualment basat en un sistema suís a 9 rondes, seguint el mateix model de l'Olimpíada, amb un torneig per als equips masculins i un altre per als femenins. A Göteborg el 2005, la competició masculina va tenir 40 equips (inclosos Suècia B i Suècia C) i la competició femenina, 26 equips (inclosa Suècia B). Cada ronda es disputava a 4 taulers, i els equips incloïen un suplent.
Tot i que històricament, els equips jugaven per obtenir el trofeu de la Copa d'Europa, actualment el format implica l'obtenció de medalles, com a les olimpíades. S'entreguen per tant medalles d'or, argent, i bronze als tres millors equips, i també medalles individuals per a la millor actuació en cada tauler.
A Plòvdiv 2003 es va introduir una important modificació pel que fa al còmput de la puntuació. Anteriorment, es feia servir la puntuació olímpica (computant els punts de cada partida), però a partir d'aquest campionat, es va començar a computar el resultat del matx (comptabilitzant igualment els punts de les partides a efectes de desempats).
Data | Seu[1] | Equip campió[2] | Segon lloc | Tercer lloc |
---|---|---|---|---|
22-28 agost 1957 | Viena | Unió Soviètica (41) | Iugoslàvia (34) | Txecoslovàquia (24,5) |
20 juny- 2 juliol 1961 | Oberhausen | Unió Soviètica (74,5) | Iugoslàvia (58,5) | Hongria (53) |
5-17 juny 1965 | Hamburg | Unió Soviètica (66) | Iugoslàvia (57) | Hongria (57) |
9-18 maig 1970 | Kapfenberg | Unió Soviètica (52,5) | Hongria (41) | RDA (39,5) |
6-14 juliol 1973 | Bath | Unió Soviètica (40,5) | Iugoslàvia (34) | Hongria (33) |
13-24 abril 1977 | Moscou | Unió Soviètica (41,5) | Hongria (31) | Iugoslàvia (30) |
19-27 gener 1980 | Skara | Unió Soviètica (36,5) | Hongria (29) | Anglaterra (28,5) |
23 juny - 3 juliol 1983 | Plòvdiv | Unió Soviètica (38) | Iugoslàvia (33) | Hongria (31) |
23 novembre - 3 gener 1989 | Haifa | Unió Soviètica (36) | Iugoslàvia (33) | RFA (31,5) |
20-30 novembre 1992 | Debrecen | Rússia (25) | Ucraïna (22,5) | Anglaterra (21,5) |
5-15 maig 1997 | Pula | Anglaterra (22,5) | Rússia (22,5) | Armènia (22) |
27 novembre - 8 dicembre 1999 | Batumi | Armènia (22,5) | Hongria (22) | Alemanya (21) |
5-16 novembre 2001[3] | Lleó | Països Baixos (24,5) | França (23) | Alemanya (22) |
11-20 octubre 2003[4][5] | Plòvdiv | Rússia (17) | Israel (15) | Geòrgia (13) |
30 juliol - 7 agost 2005[6] | Göteborg | Països Baixos (15) | Israel (14) | França (13) |
27 octubre - 7 novembre 2007[7][8] | Creta | Rússia (17) | Armènia (14) | Azerbaidjan (13) |
21-31 octubre 2009[9][10][11][12] | Novi Sad | Azerbaidjan (15) | Rússia (14) | Ucraïna (13) |
3-11 novembre 2011[13] | Sithonia | Alemanya (15) | Azerbaidjan (14) | Hongria (13) |
7-18 novembre 2013[14] | Varsòvia | Azerbaidjan (14) | França (13) | Rússia (13) |
13-22 novembre 2015[15][16] | Reykjavík | Rússia (15) | Armènia (13) | França (13) |
Data | Seu | Equip campió | Segon lloc | Tercer lloc |
---|---|---|---|---|
20-30 novembre 1992 | Debrecen | Ucraïna (13,5) | Geòrgia (13) | Azerbaidjan (12,5) |
5-15 maig 1997 | Pula | Geòrgia (13) | Romania (12) | Anglaterra (12) |
27 novembre - 8 desembre 1999 | Batumi | Eslovàquia (12,5) | Iugoslàvia (12) | Romania (12) |
5-16 novembre 2001[3] | Lleó | França (12,5 | Moldàvia (12) | Anglaterra (12) |
11-20 octubre 2003[4][5] | Plòvdiv | Armènia (14) | Hongria (14) | Rússia (13) |
30 juliol - 7 agost 2005[6] | Göteborg | Polònia (15) | Geòrgia (14) | Rússia (12) |
27 octubre - 7 novembre 2007[7][8] | Creta | Rússia (17) | Polònia (13) | Armènia (13) |
21-31 octubre 2009[9][11] | Novi Sad | Rússia (16) | Geòrgia (16) | Ucraïna (12) |
3-11 novembre 2011[13] | Sithonia | Rússia (15) | Polònia (13) | Ucraïna (12) |
7-18 novembre 2013[14][17] | Varsòvia | Ucraïna (15) | Rússia (14) | Polònia (14) |
13-22 novembre 2015[15] | Reykjavík | Rússia (17) | Ucraïna (15) | Geòrgia (14) |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.