Campionat d'Europa d'atletisme de 1938
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Campionat d'Europa d'atletisme de 1938 fou la segona edició del Campionat d'Europa d'atletisme organitzat sota la supervisió de l'Associació Europea d'Atletisme. En aquesta ocasió les dones hi pogueren competir, però de manera separada als homes, motiu pel qual s'establiren dues seus: París (França) entre el 3 i 5 de setembre de 1938 pel que fa a la competició masculina i Viena (Alemanya nazi en aquell moment) entre el 17 i 18 de setembre del mateix any pel que fa a la competició femenina.[1]
Tipus | Campionat d'Europa d'atletisme |
---|---|
Nombre de participants | 351 |
Localització i Dates | |
Localització | Estadi Olímpic Yves-du-Manoir (Colombes) Ernst Happel Stadion (Leopoldstadt) |
Estat | França |
Interval de temps | 1938 |
Número d'edició | 2 (1938) |
Competició | |
Resultat | Väinö Muinonen |
110 m tanques masculins | Donald Finlay |
400 m. tanques masculins | Prudent Joye |
4x100 metres relleus masculins | Alemanya |
4x400 metres relleus masculí | Alemanya |
Salt d'alçada masculí | Kurt Lundqvist |
100 metres masculí | Tinus Osendarp temps de cursa: 00:10,5. |
100 metres femení | Stanisława Walasiewicz |
200 metres masculins | Tinus Osendarp |
10.000 metres masculí | Ilmari Salminen |
200 metres femenins | Stanisława Walasiewicz |
50 quilòmetres marxa masculí | Harold Whitlock |
Llançament de disc femení | Gisela Mauermayer |
Llançament de disc masculí | Wilhelm Schröder |
Triple salt masculí | Onni Rajasaari |
Llançament martell masculí | Karl Hein |
Llançament de pes masculí | Aleksander Kreek |
Llançament de javelina femení | Lisa Gelius |
Llançament de javelina masculí | Matti Järvinen |
Salt de perxa masculí | Karl Sutter |
Men's decathlon | Olle Bexell |
Salt d'alçada femení | Ibolya Csák |
Llançament de pes femení | Hermine Schröder |
Salt de llargada femení | Irmgard Praetz |
Salt de llargada masculí | Wilhelm Leichum |
3000 m. obstacles masculins | Lars Larsson |
400 metres masculí | Godfrey Brown |
800 metres masculí | Rudolf Harbig |
1500 metres masculins | Sydney Wooderson |
5000 metres masculins | Taisto Mäki |
Les competicions es disputaren a l'Stade Olympique Yves-du-Manoir de la capital francesa i al Praterstadion de la capital austríaca.
Alemanya liderà el medaller amb dotze medalles d'or i un total de 32 medalles. Finlàndia, amb cinc medalles d'or i onze en total fou segona al medaller, mentre el Regne Unit, amb quatre ors i vuit medalles en total, i Suècia, amb tres ors i un total de tretze medalles els seguiren en el medaller.[2]