Camí ral de Girona a la Tordera
Part del Camí Ral de Girona a Barcelona, amb dues branques / From Wikipedia, the free encyclopedia
El camí ral de Girona a la Tordera és un camí públic mil·lenari que es bifurca a prop de Caldes de Malavella, al paratge anomenat Creu de la Mà (no confondre amb la Creu de la Mà que hi ha a Figueres). Segueix força fidelment la carretera N-II, en la seva branca de marina, mentre que segueix força la carretera que surt de la N-II i va a Hostalric envoltant l'estany de Sils.[1][2] És una part del doble camí ral de Girona a Barcelona.
Tipus | Camí reial | ||
---|---|---|---|
Localització | |||
Entitat territorial administrativa | Catalunya (Espanya) | ||
Aquest camí, amb petites variants, constituïa, en la seva major part del traçat, en l'eix vertebrador de l'entrada a Catalunya i a la península Ibèrica des dels països situats més al nord d'Europa. Inicialment anomenat Via Heraclea, els romans el van rebatejar com a Via Augusta, mentre que a l'edat mitjana va esdevenir Strata Francisca, per dir-se ja, en l'edat moderna i fins a l'actualitat, camí ral. Abans de la construcció de les carreteres modernes, a mitjans del segle xix, aquest camí ral era l'itinerari majoritari per al moviments militars i per al transport de mercaderies i de persones.
De Girona a la Creu de la Mà (al terme municipal de Caldes de Malavella) se separa una mica de la Via Augusta (que passa pels centres dels pobles de Fornells de la Selva i Riudellots de la Selva), seguint l'actual N-II en travessar aquests dos municipis. Llavors es bifurca, a la Creu de la Mà, en el camí de marina, que va a Tordera i continua per la costa del Maresme i en un altre camí per l'interior, passant per Hostalric.
Actualment aquest camí ral és visible en diversos trams i encara hi ha algun pont. A més, s'hi identifiquen encara clarament diversos hostals i masos, esmentats en fonts escrites des de l'alta edat mitjana. El seu traçat, a part d'estar separat de la vella Via Augusta, també és diferent del camí vell de Girona a Caldes de Malavella (pels centres urbans de Fornells de la Selva i Riudellots de la Selva), de difícil seguiment actualment, identificat sobretot pels xarrabascos existents.[3]
Entre d'altres camins rals connectats amb el camí ral de Barcelona, de Girona també en sortia el Camí Ral de Girona a Vic.[4] En el tram que anava de Girona fins a Sant Martí Sapresa, passava per Santa Eugènia de Ter, pel veïnat del Perelló, per Aiguaviva, per Estanyol i després baixava fins a l’Onyar i remuntava fins a Sant Martí Sapresa.