Calderó (atuell)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un calderó (del llatí caldarium, bany calent) es un atuell de fons còncau i preferentment metàl·lic, de menor grandària que la caldera, proveït d'una o dues nanses, i utilitzat per escalfar o cuinar tot allò que pugui contenir.[1]
Per a altres significats, vegeu «Calderó (desambiguació)». |
És un dels més antics estris de cuina usat per l'ésser humà, penjaven damunt del foc, i en els llocs de cocció la gent s'aplegava de manera natural per escalfar-se, il·luminar-se, tenir seguretat i aliments.[2] S'associa i identifica amb altres recipients culinaris com la marmita, el pot gran, l'olla, i la cassola. Amb o sense potes que el sostingui o penjant sobre el foc de la llar, també s'ha utilitzat per cuinar a l'aire lliure.
A més, el calderó també simbolitza la vida, ja que és el que prepara l'aliment i, a partir d'aquesta associació, es van originar les llegendes celtes sobre el Greal, ja que en diverses cultures europees es parla de calderons màgics que generen aliment o beguda infinitament.