Còdex d'Alep
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Còdex d'Alep o Codex Aleppo (en hebreu: כֶּתֶר אֲרָם צוֹבָא ; Keter Aram Tsova o Corona d'Alep) és un manuscrit medieval vinculat a la Tanakh (Bíblia hebrea). El còdex va ser escrit a la ciutat de Tiberíades, on actualment és el nord d'Israel, al segle x,[1] i va ser avalat per la seva precisió per Maimònides. Juntament amb el Còdex de Leningrad, conté la tradició masorètica d'Aharon ben Moixé ben Aixe (אהרון בן משה בן אשר), però al Còdex d'Alep li manca de la major part de la secció de la Torà i de moltes altres parts.
(he) כֶּתֶר אֲרָם צוֹבָא | |
---|---|
Tipus | manuscrit |
Fitxa | |
Autor | Aaron ben Moses Ben-Asher Solomon ben Buya'a (en) |
Llengua | hebreu bíblic |
Creació | segle X |
Dades i xifres | |
Gènere | escriptura |
Nombre de pàgines | 295 |
Altres | |
Lloc web | aleppocodex.org |
Datat al 930, prop d'un terç d'ell, inclou quasi tota la Torà. És considerat el manuscrit original de major autoritat masoreta, que segons la tradició familiar, aquestes escriptures hebrees foren preservades de generació en generació.[2] És vist com una font original i la major autoritat pel text bíblic i els rituals jueus. El Còdex d'Alep té una llarga història de consultes per les autoritats rabíniques. Els estudis moderns demostren com la més exacta representació dels principis masorètics i que poden ser trobats en tot el manuscrit.