From Wikipedia, the free encyclopedia
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Les Cevenes (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes a Occitània, França, formada per l’aixecament del costat sud-est del Massís Central i oberta cap a la vall inferior del Roine i la plana del Llenguadoc pel sud, que dibuixa un arc de 480 km de llargada.[1] que són part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losera i de Gard.
| |||||
| Tipus | Serralada  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | Causses i Cevenes | ||||
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | França | ||||
| |||||
| Serralada | Massís Septentrional | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Altitud | 1.702 m | ||||
| Punt més alt | mont Losera (1.699 m ) | ||||
Una part del territori constitueix el Parc Nacional de les Cevenes, el més gran en àrea de tota la França continental, creat el 1970.[2] El punt més alt és el pic de Finiels a 1.699 metres (al mont Losera).[3]
Originalment, el terme geogràfic Cevenes es feia servir per designar tot el costat sud-oest, sud, sud-est i est del Massís central. Actualment, en sentit estricte, la regió de les Cevenes està constituïda essencialment de massissos esquistosos i granítics des del mont Losera al nord i el mont Augal al sud-oest.[4]
La regió constitueix un marc territorial tant en l'àmbit socioeconòmic com ecoclimàtic. També, a nivell biogeogràfic, la caracteritza el fort gradient altitudinal.[4]
Les principals poblacions de la regió són: Alès, Le Vigan, Valleraugue, Ganges, Saint-Hippolyte-du-Fort, Sauve, Lasalle, Saint-André-de-Valborgne, Saint-Jean-du-Gard, Anduze, Florac, Saint-Germain-de-Calberte, le Pont-de-Montvert, Vilafòrt, Génolhac, Bessèges, Saint-Ambroix, Les Vans.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El massís de les Cevenes està constituït per una geologia diversa:
Al sud hi ha la molt coneguda falla de les Cevenes.
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Es tracta d'un clima mediterrani que progressivament passa a ser un clima de muntanya, a mesura que es puja en altitud. A la tardor hi ha fortes precipitacions i, en canvi, hi ha una sequedat estiuenca notable. A Alès hi ha una pluviometria anual d'uns 1.000 litres mentre que al cim del mont Augal o als contraforts del mont Losera, que només es troben a uns 30 km d'Arlès, s'arriba als 2.000 litres. De vegades la pluja és molt intensa, principalment per la trobada de l'aire fred de l'Atlàntic amb l'humit i calent del Mediterrani que ascendeix per la serralada. A l'hivern pot caure un metre de neu en 24 hores. Hi ha hagut inundacions amb víctimes entre altres els anys 1890, 1907, 1958 i 2002.
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
És un antic territori de caça que actualment està estrictament regulada. A més de les espècies comunes en la conca del Mediterrani hi ha muflons.
Són famosos els castanyers de les Cevenes.[1] A menor altitud hi ha alzinars i maquis. S'hi cultiven vinyes i oliveres. A la localitat de Cazebonne hi ha un arboretum dedicat a la introducció d'espècies exòtiques d'arbres entre ells Araucaria.
La rebel·lió contra Lluís XIV dels camisards (hugonots de les Cevenes) és l'episodi històric més cèlebre ocorregut a les Cevenes.[5]
L'autor escocès Robert Louis Stevenson, que va viure a França entre 1874 i 1879, va emprendre un viatge a peu per les Cevenes. Aquest viatge va ser la llavor d'un llibre, Viatge a peu i amb un ase a les Cevenes (1878).[6] (L'obra avui és de domini públic.)[7]
